Com Balkanabat, una àrida ciutat de Turkmenistan propera al mar Caspi, Palma és a l’hemisferi nord, latitud aproximadament 39,5. Com Cotonou, l’atrafegat port de Benín, per on circulen petroli i cotó, Palma és a l’hemisferi oriental, longitud aproximadament 2,5. Com les frontereres San Diego i Tijuana, separades per un mur que s’endinsa a l’oceà, Palma és una ciutat marítima amb una temperatura mitjana anual d’uns 17 graus. Com Cusco, la Roma d’Amèrica, cap i casal de l’Imperi Inca, Palma té una població que se situa al voltant de 400.000 habitants. Com Calcis, a Eubea, Grècia, Palma és la capital d’una illa de 3.650 quilòmetres quadrats. Palma és un altre racó del món, però això no vol dir que no sigui el centre del món, perquè el món potser és, com la divinitat pascaliana, una esfera el centre de la qual és per tot arreu.
A Palma es deuen parlar, segons diuen els que ho han comptat, més de 150 llengües, entre les quals hi ha el català, l’amazic, el mandarí i el quítxua. Pels carrers de Palma, si teniu gana, podeu comprar-hi ensaïmades, cocarrois, kebabs, llonguets, tacos, sushi, salsitxes de Frankfurt, samoses i congrets fets per monges tancades. A Palma hi han arribat George Sand, Frédéric Chopin, W.B. Yeats, Robert Graves, Errol Flynn, Claudia Schiffer i Amadou, un jove de Mali que es va jugar l’existència travessant el desert i l’estret de Gibraltar i ara comparteix un pis de Son Gotleu amb quatre o cinc africans més. En una punta de Palma hi ha una entrada com de cotxeria amb un rètol mig caigut que indica que és un lloc de culte de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, i en una altra punta hi ha el jardí en què un temps penjava la corda de l’engronsadora de l’infant que després va ser el poeta Joan Alcover. És la millor ciutat del món, com tantes altres.
