Publicitat
Publicitat

Diari d’un científic des de l’Antàrtida

Investigadors catalans expliquen en un blog la seva recerca

“Aquí baix sovint el mar és com opac, com si el fred condensés la llum que amb prou feines s’ha esmunyit dels núvols”, explica l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Rafel Simó, que fins a mitjans de març és a bord del trencaglaç patrocinat per l’Institut Polar Suís que està fent la primera expedició científica que donarà la volta sencera a l’Antàrtida. Simó és un dels científics de 30 països dels cinc continents que participen en aquesta expedició científica. I a més de la seva feina com a investigador, Simó i els seus col·laboradors informen regularment des del continent blanc, en viu i en directe, a través d’un diari en forma de blog que es pot consultar al portal www.recercaenaccio.cat, que tot just compleix 10 anys. “Només els petrells i el pingüins festegen amb l’opac sense deixar un reflex. Fins que surt el sol i la llum s’escampa com ho fan les bones notícies. Passa un gel flotant, i es vessen tot els blaus i regalimen gel avall, dintre de l’aigua. L’eufòria dura com un poema, que és curt o etern segons el pòsit que deixa. Com una cançó, com un viatge”, explica Simó en un post.

Els investigadors narren les seves aventures i la seva recerca al continent gelat. Rafel Simó i el seu equip estudien el paper de la “natura invisible”, formada per microbis i gasos, en la regulació del clima. Els investigadors estan mesurant el plàncton microscòpic i els gasos i la matèria orgànica que deixa anar i que acaben a l’atmosfera. A més d’extreure mostres, poden observar-les amb un robot. En un dels seus posts, els científics narren una de les seves troballes: “El robot submarí ha mostrat imatges d’un tipus d’estrelles com les astrotoma caçant un peix. Tothom està admirat. Es pensava que aquests animals s’alimentaven de les partícules de matèria orgànica que els arribaven, d’algun petit organisme i, si de cas, de peixos morts que trobaven sobre el fons. Les imatges mostren, repetidament, com s’esperen que passi un peix tant o més gros que elles, i li llancen un dels braços, com si fos una sageta. El peix queda endormiscat i l’estrella s’hi posa al damunt, i suposem que se’l va menjant a poc a poc. Tot això en la foscor més absoluta de les profunditats”.

En aquest projecte, liderat per aquest científic de l’ICM-CSIC, hi participen científics catalans i de Plymouth (Regne Unit), Sydney (Austràlia), el Quebec i l’Argentina. Al conjunt de l’expedició s’hi duran a terme 22 projectes, que globalment volen contestar a un ventall de preguntes fonamentals: quin és l’estat de la biodiversitat, des dels microorganismes fins als ocells?, què fa que aquelles aigües siguin biològicament tan riques i per què no ho són encara més?, ¿s’estan recuperant les poblacions de balenes, després de la caça massiva del segle XX?, ¿l’oceà Austral és cada vegada menys salat?, ¿són acurades les dades que veiem des dels satèl·lits?, ¿què determina la composició de l’aire al voltant de l’Antàrtida, i quin paper té en el clima?, ¿és a l’oceà Austral on va a parar bona part del CO 2 atmosfèric?, ¿arriben fins allà baix, els nostres plàstics?, ¿les geleres guarden la història de com hem canviat el planeta en els últims 200 anys?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT