30/07/2017

El pa de l’enigma

2 min
El pa de l’enigma

En un dels grans poemes de Friedrich Hölderlin, Pa i vi, es posa de manifest el poder simbòlic del pa en la cultura europea. Com a font fonamental de la nutrició humana, el pa està incorporat en l’imaginari de diverses civilitzacions. A Europa el seu simbolisme és fortament present en les nostres arrels gregues i cristianes. Per això Hölderlin fa una síntesi extraordinària: en totes dues el pa, lligat al vi, té un fecundíssim vessant ritual i sacramental. Pa i vi formaven part de les metamorfosis dionisíaques i també van formar part de l’eucaristia cristiana. Figures transfigurades del cos i la sang de Crist.

D’acord amb la seva importància vital i amb el seu poder simbòlic el pa és present constantment en l’art europeu, sigui com a component imprescindible de les natures mortes, sigui com a testimoni de l’espiritualitat. De les pintures paleocristianes a Zurbarán i de Zurbarán a Cézanne el pa és un protagonista que sovint apareix en escena. Salvador Dalí, segons confessions pròpies, és un dels artistes més obsessionats pel simbolisme del pa, el qual, com a conseqüència del seu pinzell, adquireix un rerefons cerimonial, màgic i també hermètic.

Considero que una de les obres mestres de Dalí és La cistella de pa, de 1945. Crec que reuneix tots aquests atributs amb una enorme capacitat de concentració visual. El pa apareix freqüentment en l’obra de Dalí i la mateixa cistella de pa té un precedent de gran bellesa el 1926. Però la pintura de 1945 és única en la seva capacitat, caravaggiesca, de convertir el que és real en misteriós. El mateix Dalí estava convençut de la importància d’aquesta pintura en la seva obra. Va ser una pintura d’execució molt lenta, a la recerca d’una essencialitat. Dalí creia que l’havia aconseguit i que davant d’aquella petita realitat -una cistella de pa- l’espectador es confrontava amb “l’enigma total”.

stats