ELS ÉSSERS HUMANS ens enfrontem des que tenim ús de raó al dubte i la incertesa. Són consubstancials a la nostra manera de ser, d’afrontar la novetat i, en general, a la vida. La incertesa forma part del procés científic per antonomàsia. Avancem en el coneixement molt sovint sense saber amb exactitud si caminem per un camí correcte. Per això, la societat es veu enfrontada amb regularitat a una sèrie d’incerteses sobre les quals els experts no poden donar respostes definitives.

Així es produeix una confrontació entre la racionalitat científica que es justifica en la idea de progrés i una nova racionalitat social que es basa en la crítica de les conseqüències d’aquest progrés. Però si bé la ciència es fa cada vegada més necessària, també resulta cada vegada més insuficient per definir una veritat socialment acceptada. Així es va generalitzant la idea que els científics no poden garantir certeses vers certs riscos tecnològics i ambientals, sinó que han de compartir els seus dubtes amb el públic.

El físic alemany Werner Karl Heisenberg va ser qui va establir el 1927 l’anomenatprincipi d’incertesa, una fita fonamental de la mecànica quàntica, en el qual s’afirma que és impossible conèixer simultàniament la posició i la velocitat d’una partícula. Dit d’una altra manera: si podem mesurar amb precisió el moment lineal (que relaciona velocitat i massa) és impossible saber el lloc en el qual està. I si coneixem la seva posició, no podrem determinar a la velocitat que va. Aquest famós principi de Heisenberg, que va contribuir que li atorguessin el premi Nobel el 1932, ha tingut una profunda influència en el desenvolupament de la física moderna postnewtoniana i també en el pensament i la filosofia del segle XX.

Una forma complementària d’enunciar aquest principi d’incertesa és que l’acte d’observar un determinat fenomen influeix en aquest fenomen i canvia el que s’està observant, per la qual cosa no podem saber mai la realitat del que observem. Per tant, sempre hem de treballar amb probabilitats i amb la impossibilitat teòrica de no poder superar un cert nivell d’error. Cal preguntar-se si el periodista, quan observa i explica les ciències, està sotmès també al principi d’incertesa de Heisenberg.