Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE ...

Alison Bechdel

Alison Bechdel protagonitza el primer secret d'un autor de còmic d'aquesta secció. És la creadora de conegudes tires còmiques de la premsa nord-americana i novel·les gràfiques que retraten la vida dels EUA. Si Bechdel va saltar a la fama, el 2006, va ser per Fun Home (La Magrana / Mondadori, 2008), una de les autobiografies més crues i excepcionals que he tingut el plaer de llegir.

El llibre comença el 1979, quan el pare d'ella mor atropellat per un camió. Bechdel no té cap dubte que va ser un suïcidi. Els seus pares, professors de filologia anglesa, propietaris d'una funerària i catòlics practicants, s'acabaven de separar perquè Bruce, el pare d'Alison, havia admès que mantenia relacions homosexuals. L'autora n'ha parlat en nombroses ocasions però hi ha un detall personal que dispara tot el drama i que no és gaire conegut: quan Bechdel era a la universitat estudiant el primer curs de belles arts a Massachusetts -la terra promesa dels catalans-, un dia va trucar a casa per comunicar a la mare que era lesbiana. Bruce Bechdel, un home emocionalment fred com una glacera, va quedar visiblement afectat. Poc temps després d'aquella trucada, Alison Bechdel va rebre la trucada de la seva mare, que li va explicar que el seu pare havia confessat que s'entenia amb el noi que li havia fet de cangur de petita. Fun Home va molt més enllà de la morbositat del sexe o de les tribulacions d'un pare i una filla homosexuals per sortir de l'armari. És, sobretot, un retrat de les dificultats que sorgeixen en les relacions humanes.

Ara li toca el torn a la mare amb Are you my mother? (Houghton Mifflin). Apareix com una persona extremament freda, més que el pare i tot. Per exemple, quan la filla té 7 anys deixa de fer-li petons perquè considera que ja és massa gran. Bechdel va explicar a The Guardian que el llibre és un intent desesperat perquè la mare li expliqui el perquè de tot plegat. La mare no vol parlar-ne. Bechdel promet que no deixarà de remoure els secrets de família, ho considera una teràpia. Ja té al cap dues novel·les gràfiques més, dedicades als seus germans.

Més continguts de