Publicitat
Publicitat

Novetat editorial

Amélie Nothomb s'apropa a la Guerra d'Iraq en una novel·la epistolar

'Una forma de vida' acaba de ser editat per l'editorial Empúries, en la seva versió catalana, i per Anagrama, en la castellana. Amb aquest títol, la col·lecció 'Panorama de narrativas' d'Anagrama assoleix la xifra de 800 llibres publicats. Nothomb ha presentat el llibre a la premsa barcelonina aquest migdia

'Una forma de vida', l'última novel·la d'Amélie Nothomb  (Kobe, 1967) reprodueix la correspondència que manté amb Melvin Mapple, un soldat nord-americà destinat a l'Iraq que, a través de les cartes, explica a l'autora el seu mètode peculiar de protesta contra la guerra: menjar, devorar, engreixar-se fins a rebentar, de manera que en dos anys de missió ha sumat cent trenta quilos als noranta que pesava al principi. Per mitjà de la correspondència, el lector anirà coneixent millor Mervin Mapple, i descobrint les reaccions que les seves cartes provoquen en Amélie Nothomb, fins a arribar a un final inesperat i terrorífic.

Primera incursió en el gènere

Nothomb no s'havia introduït fins ara en el gènere epistolar. Al respecte, ha explicat que d'alguna manera és "lògic" que s'hi hagi vist abocada, tenint en compte que "és sabut" que és una de les escriptores que "més respon" la correspondència que li envien els seus fans. Això sí, l'escriptora s'ha esmerat en subratllar que en cap cas es tracta d'una obra biogràfica, és a dir, que ella mai va intercanviar correspondència amb cap soldat nord americà. En aquest sentit, ha manifestat que la inspiració d''Una forma de vida' li va venir del "fet cert" que ella ha intercanviat cartes amb molts lectors, i de la coneixença de l'epidèmia d'obesitat que va afectar l'exèrcit nord americà a l'Iraq. El seu objectiu, ha dit, va ser relacionar la "història petita" -la seva- amb la "gran història" -la dels soldats-.

Amélie Nothomb ha assegurat que feia temps que volia parlar de la guerra, i en concret la d'Iraq. "Però no sóc corresponsal jo", ha lamentat. Així, va haver d'inventar aquesta relació epistolar amb un soldat, un exercici que no va ser difícil degut a la quantitat de lectors amb què s'ha cartejat sobre "històries molt més rares".


La guerra fa perdre la humanitat

Més enllà de l'estructura narrativa, Nothomb descobreix amb el seu llibre una de les tantes vessants deshumanitzadores de la guerra, a través de les vivències i sentiments d'un soldat de l'exèrcit ocupant. D'alguna manera, l'epidèmia d'obesitat que va afectar l'exèrcit nord americà dóna a Nothomb una raó més per ser antibel·licista. "Per si ens feia falta tenir més arguments, ara podem dir: No feu la guerra, que engreixa!", ha rematat.

Més continguts de