Publicitat
Publicitat

Novetat editorial

Atiq Rahimi trasllada 'Crim i càstig' a l'Afganistan

"La societat de l'Afganistan té una altra moral, que és la xaria, segons la qual no creure en Déu és més greu que matar un home, però això s'agreuja si és una dona i, damunt, anciana, usurera i proxeneta", ha dit l'escriptor durant la seva visita a Madrid

L' escriptor afganès Atiq Rahimi, resident a França, on va obtenir el premi Goncourt el 2009 per 'La pedra de paciència', ha volgut, amb la seva última novel·la, 'Maldito sea Dostoievksi' (Siruela, 2012), retre un homenatge a l'autor rus, al qual porta fins a territori afganès per reflexionar sobre el sentiment de culpa.

"Oscar Wilde deia –explica l'autor– que després de Dostoievski només quedava afegir adjectius, perquè ja ho va dir tot sobre l'ésser humà, sobretot, del seu costat més fosc, però quan vaig tornar a l'Afganistan el 2002, veient passejar els senyors de la guerra pel carrer, vaig sentir la curiositat de saber si aquests, en algun moment, haurien tingut algun sentiment de culpa per tant d'horror causat innecessàriament, i vaig pensar en l'escriptor rus i en 'Crim i càstig'".

Una novel·la adaptada per Carrière

El cas és que Rahimi, que a la tardor estrenarà a França l'adaptació al cinema que ha fet de 'La pedra de paciència', juntament amb Jean Claude Carrière, ha "adaptat, versionat o parodiat", com ell mateix diu, 'Crim i Càstig', la història de Rodian Raskolnikov, l'estudiant a qui no li arriben els diners per sobreviure i pensa a robar i matar una vella usurera sense escrúpols que guarda molts diners a casa seva, malgrat la seva aparença pobra.

Rahimi (Kabul, 1962), el pare del qual va ser governador amb la monarquia afganesa, transfereix la història d'aquest jove existencial rus al seu protagonista, Rasul, i al seu país, on aquest ha matat una vella lladre, una proxeneta que ha convertit la seva nòvia en prostituta i a qui, a més, ha volgut robar.

"A 'Els germans Karamàzov', Dostoievski afirmava que si Déu no existís, l'ésser humà seria capaç de tot. I jo em preguntava a l'Afganistan, on tothom creu en Déu, com podria haver tant horror. I si aquest Déu i aquesta religió hi són per justificar l'horror dels crims?", es pregunta l'autor.

La història d'aquest antiheroi, que és devorat pel remordiment i la culpa, es barreja amb la història actual de l'Afganistan en el context de la guerra civil i el col·lapse de tots els valors i, a més, amb la corrupció al capdavant. Per això, quan ell es va a lliurar a la justícia, aquesta no li dóna cap importància, perquè el cas no interessa a ningú i, a més, es tracta d'una dona morta, que interessa menys encara, afegeix l'autor.

"Rasul viu una moral filosòfica semblant a la de Dostoievski –precisa Rahimi–, però la societat de l'Afganistan té una altra moral, que és la xaria, segons la qual no creure en Déu és més greu que matar un home, però això s'agreuja si és una dona i, damunt, anciana, usurera i proxeneta".

A "Maldito sea Dostoievski", Rahimi torna a posar el seu lirisme en cadascuna de les línies i paraules exactes que circulen pel text, carregat, en aquest cas, d'una atmosfera asfixiant, i on les olors, els somnis, els desitjos o els monòlegs interns es creuen amb la realitat més crua.

Un món que s'acaba

"Ja sé que la literatura no pot canviar el món, però sí les persones, i amb aquest llibre, a més, Dostoiesvski ha complert l'efecte papallona, ja que ha canviat un jove afganès, però ara vull dedicar-me a altres temes: n'hi ha molts ", reconeix l'autor. Rahimi diu que no és aliè a la crisi i té paraules de retret per als Estats Units per la despesa econòmica i personal que ha suposat la seva incursió a l'Iraq i l'Afganistan. "El món no s'acaba, però aquest tipus de món, sí", conclou.

Més continguts de