Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

El Museu d'Història mostra com s'explicaven els contes durant la Guerra Civil als dos bàndols

Caputxeta Roja contra Caputxeta Blava

La guerra no només es va lliurar al front o als mitjans de comunicació. El Museu d'Història de Catalunya inaugura una exposició sobre com els contes es van adaptar i es van convertir en eines de propaganda.

Una Caputxeta Vermella. Inadmissible! Les heroïnes dels contes no podien ser roges, com els qui durant la Guerra Civil lluitaven defensant la República. En el bàndol feixista, en el conte de Charles Perrault hi apareix un nou personatge, una fada que toca la Caputxeta amb una vareta i li diu: "Te llamarás Caperucita Azul -el color de la Falange-. Y no olvides que el azul significa obediencia, disciplina, sacrificio... amor en fin".

En el bàndol republicà, l'ogre de Polzet és un aviador feixista que tira bombes i mata nens. I els herois dels contes són nens amb calça curta i pobres que es pregunten per què ells no tenen dret a beure llet com els altres. En aquestes faules les fades no els converteixen en prínceps bells i encantadors, sinó que els anuncien que els pobres aviat s'aixecaran i canviaran el món.

El Museu d'Història va inaugurar ahir Contes infantils de la guerrra, una exposició que explica com les editorials infantils, en un bàndol i en l'altre, van convertir els contes en instruments de propaganda. La guerra va coincidir amb la maduresa del sector editorial i la producció es va concentrar a Barcelona, Madrid i València, que estaven en el bàndol republicà.

A Barcelona hi havia editorials privades i afins a la República, com els Cuentos Estrella. "Eren clarament pamfletàries", va assegurar Jordi Garriga, que amb Sergi Freixas ha comissariat l'exposició. Quan va esclatar el conflicte bèl·lic, el comissariat de Propaganda de la Generalitat va crear una col·lecció infantil, Biblioteca infantívola. La Generalitat va seguir el model de la Unió Soviètica. "Eren obres d'una gran qualitat i no eren contes simples", va explicar Garriga. Les firmes eren primeres espases de la literatura i la il·lustració, com Salvador Perarnau, Rafael Tasis, Lola Anglada i Antoni Rovira i Virgili.

Tant Garriga com Freixas van escorcollar a fons moltes llibreries de vell fins a reunir les obres que es poden veure fins al 5 de febrer al Museu d'Història de Catalunya.

Més continguts de