Publicitat
Publicitat

LITERATURA

L'escriptor, més viu que mai 25 anys després de mort

Set mirades dedicades a Jorge Luis Borges

Demà farà un quart de segle que l'escriptor argentí Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899- Ginebra, 1986) és mort i enterrat, però la seva obra ha quedat inscrita en la història de la literatura universal per sempre. Set narradors, poetes i assagistes recorden ara les grans lliçons que ha deixat per a la posteritat.

Borja Bagunyà Una biblioteca sencera, o moltes biblioteques juntes

Comencem per un borgesià d'última generació. A diferència de molts altres de la seva quinta, el contista Borja Bagunyà, de només 29 anys, va arribar a Borges sense passar pels hereus catalans de la veta de Monzó o Perucho. "Quan era petit vaig trobar un volum d'obres completes, en una edició horrorosa, de color verd, que semblava que s'havia de trencar cada cop que passaves pàgina -explica Bagunyà-. De seguida es va convertir en un autor de capçalera. Perquè Borges és una biblioteca sencera, o moltes biblioteques juntes". El 2007, Borja Bagunyà va guanyar el premi Mercè Rodoreda pel seu segon llibre, Defensa pròpia . Ara Empúries acaba de publicar la seva tercera obra, Planetes d'interior que, segons l'autor, "és la més borgesiana de les tres".

Edgardo Dobry L'escriptor contemporani que es va convertir en un clàssic

"Per a un argentí, Borges és una referència inevitable -diu el poeta Edgardo Dobry, nascut a Rosario i resident a Barcelona-. Moltes generacions d'escriptors hem après del seu estil precís, conscient i deliberat". L'Argentina no va tenir una veritable tradició literària fins a finals del segle XIX, de la mà d'alguns pares fundadors com Leopoldo Lugones. Però Borges va fer-li de trampolí; gràcies a ell va saltar cap a la resta del món. "Era un gran estrateg que va saber convertir-se en un escriptor clàssic sense deixar de ser contemporani -continua Dobry-. Ara podem jugar a parodiar títols com El Aleph , igual que ho faríem amb una obra de Dante o de Virgili. Al cap i a la fi, tota forma de paròdia és un bon homenatge".

Josep Maria Castellet Un reconeixement que es va fer esperar molt

"Jo no sóc un expert en Borges, però em considero un lector addicte a la seva obra", etziba l'editor Josep Maria Castellet. Avui dia n'hi ha molts que citen l'obra de Borges sense vacil·lar gaire, però va costar molts anys que els seus llibres es venguessin a Espanya i, quan van arribar a l'Estat, ja feia temps que a França en circulaven traduccions. "Coses de l'època franquista -remuga Castellet-. I no és que els seus llibres fossin revolucionaris. Però en aquella època les relacions entre l'Argentina i la península eren molt complicades". La seva obra va arribar tard i, per tant, les influències es van desplegar amb comptagotes. Tanmateix, va tenir grans deixebles, com Joan Perucho, que en més d'una ocasió va parlar amb Castellet de les seves arrels borgesianes.

Juan Insua El laberíntic Buenos Aires de l'autor de 'El Aleph'

Insua és tot un entès en les relacions de Borges amb la seva ciutat natal. El 2002, va comissariar l'exposició Borges i Buenos Aires , que durant cinc mesos va estar instal·lada a les sales del CCCB, i que ara, nou anys després, es prepara per viatjar a l'Argentina. "Sempre que algú pensa en la mirada de Borges a la ciutat acaba recorrent als seus primers llibres, escrits entre el 1923 i el 1930 -explica Insua-. Jo crec que reduir el Buenos Aires de Borges al raval i a les casetes blanques italianes de la perifèria és molt limitat. M'interessa més la transfiguració que la ciutat pateix en els seus relats fantàstics, posteriors al 1930". En aquestes narracions, Borges dibuixa els seus famosos laberints, i la seva literatura comença a anticipar els símptomes de la novel·la de ciència-ficció dels anys 50.

Jordi Llovet L'altra cara de la moneda, la que no hi troba vida

Però no tot són flors i violes. Encara que els elogis han plogut a cabassos sobre l'obra de Borges, també ha conreat algun detractor, com Jordi Llovet, catedràtic de teoria de la literatura i literatures comparades. "Una assagística extraordinària, un món narratiu que a mi no m'acaba de dir gran cosa i una poesia francament dolenta", enumera. No és que Llovet es negui a treure's el barret davant dels mèrits de l'escriptor argentí per excel·lència. Reconeix que és molt important per al desplegament de la literatura contemporània. Però pensa que a la seva literatura li falta vida.

"La bona literatura ha de fer que a dins hi hagi atmosfera -sentencia Llovet-. Madame Bovary batega, Borges no. Quevedo batega, Góngora no. Virgili batega, Ovidi no". Molts consideren que ser una biblioteca és una virtut. Llovet, en canvi, pensa que la lectura va fer que Borges perdés l'escriptura, i que es convertís en un autor artificial. "Quan vaig veure que no li donaven el Nobel de literatura, vaig pensar que potser li donarien el d'arquitectura", riu Llovet.

Marta Pessarrodona Borges, el gran protector de l'alta cultura

"Com diria Dr. Johnson, passat per Virginia Woolf, en sóc una lectora corrent -diu la poetessa i traductora Marta Pessarrodona, admirada per l'amor de Borges cap a l'alta cultura-. Té escrits increïbles, com els Textos cautivos, una col·lecció dels articles que va publicar a la revista Lecturas. En un, va fer una descripció impecable de James Joyce que no s'estenia més de trenta línies".

Pessarrodona fa bé de recordar que una de les grans facetes de Borges és la de traductor. "Sembla que en una ocasió un grup de borgesians reunits a Buenos Aires van dedicar-se a comparar la seva traducció de l'Orlando de Woolf amb l'original. Era tan precisa que fins i tot era fidel al número de paraules de la versió anglesa". Tanmateix, traduir una obra de Borges fa més respecte. "Jo mai m'hi he atrevit", diu.

Joaquín Marco Copes i poesia amb l'il·lustre escriptor argentí

Molts dels que a finals dels anys 70 trepitjaven cada dia les aules de la Central recorden encara la visita de Borges a Barcelona, quan Bruguera va editar-ne les obres completes. "Era un dissabte a la tarda i vam pensar que no vindria pràcticament ningú -recorda Joaquín Marco, filòleg i expert borgesià que va fer d'amfitrió-; però el paranimf es va omplir del tot. Hi havia alumnes enfilats a l'ampit de les finestres, i d'altres que treien el cap des del passadís sense enganxar ni una sola paraula. A la sortida, la gent es va abraonar sobre el seu cotxe com si fos la Greta Garbo".

Eren els anys de la Transició, i encara que a Borges no li van faltar admiradors a dins la sala, hi havia uns quants militants que encara l'hi tenien jurada pel seu conegut antiperonisme i el seu suport a la dictadura. Un d'ells, molt educadament, va preguntar-li quines eren les seves opinions polítiques; Borges va respondre: "Sóc un anarquista de dretes". Quan va acabar la conferència, Borges i Marco van anar a sopar amb Juan Carlos Onetti a un restaurant argentí de la Diagonal. Onetti es va retirar poc després de la mitjanit, però Borges va estar bevent i recitant poesia irlandesa fins a altes hores de la matinada.

Més continguts de