BarcelonaEl gran conservador de la memòria dels Ayala, Vicente Ayala, ha rebut avui un emotiu homenatge a Buenos Aires per celebrar els cent anys que farà el proper 14 de desembre. La capital argentina ha estat la seva ciutat des que va acabar la Guerra Civil Espanyola i va poder emigrar. L'any 1940 hi va obrir una llibreria que encara avui segueix dempeus i que regenta amb un admirable entusiasme.

Durant l'acte, Vicente Ayala ha dedicat unes paraules al seu germà predilecte, el gran escriptor Francisco Ayala, que va morir ara fa dos anys a l'edat de 103. "Tots estàvem molt units, però nosaltres dos els que més –deia Ayala–. Ell sempre em va cuidar i jo sempre el vaig adorar". Vicente recordava els dos anys que va viure tancat com a presoner de guerra com els pitjors de la seva vida. Afegia que, quan va ser posat en llibertat, va ser el seu germà Francisco qui li va aconseguir un bitllet per viatjar cap a l'Argentina a bord de l'Oceania, amb la seva dona Carmen.

Des de la seva arribada a Amèrica, Ayala s'ha ocupat de conservar la memòria familiar. Tot i que ell no es considera ben bé un guardià dels records dels seus avantpassats –n'hi ha més d'un que li atorga aquesta categoria–, sí que és cert que és gràcies a ell que no s'han perdut els quadres que va pintar la seva mare, i que van servir d'inspiració per a alguns dels versos més bonics del seu germà, recollits en el llibre El jardín de las delicias. Buenos Aires, a més, el segueix estimant com un dels grans referents de la ciutat. Les lloances que li ha fet la capital estan recollides en el documental El guardián de los cuadros que la Fundació Ayala ha preparat per brindar pel seu centenari.