DÍGITS I ANDRÒMINES

La primera divisió d’Android, a examen

Comparativa entre el Samsung Galaxy S8 i els nous models de Huawei i LG: el P10 Plus i el 6G respectivament

Samsung Galaxy S8

L'arribada dels Samsung Galaxy S8 completa la renovació de la gamma alta de les principals marques de smartphones Android per a aquest any. He comparat la variant de pantalla grossa d’aquest model amb els seus rivals directes de Huawei i LG: el P10 Plus i el G6, respectivament. Els tres telèfons comparteixen moltes característiques: fan servir el sistema operatiu Android Nougat, que aporta millores en seguretat, notificacions i multitasca; inclouen un lector d’empremta dactilar per desbloquejar l’aparell i restringir l’accés a dades i aplicacions privades; porten 4 gigabytes de memòria RAM; la capacitat d’emmagatzematge es pot ampliar amb una targeta microSD; disposen de connectivitat NFC per fer-los servir com a mitjà de pagament o d’accés, i les seves bateries no extraïbles tenen modalitat de càrrega ràpida mitjançant el connector reversible USB-C. Fins i tot mantenen una certa proporcionalitat entre el preu i la mida de la pantalla: 5,5 polzades per 699 euros el Huawei; 5,7 polzades per 749 euros l’LG, i 6,2 polzades per 909 euros el Samsung.

Anem a les diferències. El telèfon més convencional és el Huawei P10 Plus, que a primera vista es podria confondre amb un iPhone. Té la part del darrere de metall -als altres dos és de vidre resistent als impactes- i és l’únic sense resistència certificada a l’aigua i la pols. La seva bateria és la de més capacitat però és el que ofereix menys temps d’autonomia. En canvi, és l’únic amb emissor d’infrarojos per fer-lo servir com a comandament a distància del televisor. I també és compatible amb el sistema europeu Galileo de localització per satèl·lit. Respecte al model anterior, el lector dactilar ha passat de la part del darrere al frontal, integrat en un nou botó virtual -respon a la pressió i a diversos gestos, però no fa clic- d’inici a sota de la pantalla. L’element diferencial del P10 Plus és la doble càmera principal que Huawei va adoptar l’any passat i que capta per separat i combina les imatges en color i en blanc i negre. La resolució de la càmera monocromàtica és ara de 20 megapíxels i les fotos en aquesta modalitat són excepcionals. El P10 Plus no és el telèfon que ofereix un rendiment brut més alt, però en canvi és el més ràpid dels tres en navegació web i en la prova combinada Work 2.0. Això diu molt a favor de l’optimització de software feta pel fabricant.

L’LG G6 també incorpora dues càmeres principals que funcionen alternativament: una és de longitud focal normal i l’altra és gran angular, que proporciona el camp de captació més ampli dels tres telèfons, amb una qualitat d’imatge molt apreciable. LG inclou una aplicació de càmera amb efectes com veure la fotografia anterior de fons de la que anem a fer per facilitar la substitució d’objectes. Ara bé, el G6 es caracteritza per la forma allargada de la pantalla: la proporció és 18:9, més cinematogràfica que els habituals 16:9 televisius. Però les aplicacions de vídeo actuals encara no aprofiten aquesta possibilitat i deixen franges negres als costats.

LG ho tenia fàcil per estirar la pantalla: fa anys que posa el lector dactilar -que també encén i apaga l’aparell- a la part del darrere. Amb els píxels addicionals també es facilita l’ús de la funció multifinestra d’Android Nougat, amb dues aplicacions a la vista. El G6 és l’únic dels tres que encara porta ràdio FM. Té la meitat de capacitat interna que els altres dos aparells, però es pot ampliar amb una targeta. El rendiment brut de procés és el més baix del comparatiu, però això no perjudica gaire les prestacions en condicions reals d’ús.

L’emissor infraroig del P10 Plus i la ràdio FM del G6 són probablement les dues úniques característiques que Samsung hauria pogut incloure en el Galaxy S8+ i ha deixat fora. La resta hi són totes i només enumerar-les fa venir vertigen: la pantalla, també de proporció 18:9, té una zona sensible a la pressió que substitueix el desaparegut botó físic d’inici per tal de reduir els marcs superior i inferior a la mínima expressió; els laterals corbats a l’estil Edge proporcionen una impressió d’imatge sense límits que la marca anomena pantalla infinita; el lector dactilar, traslladat a la part del darrere, està complementat per un lector d’iris i una funció de reconeixement facial per desbloquejar el telèfon; la càmera continua sent la millor del mercat en condicions de poca llum; és compatible amb els dos principals sistemes de càrrega de bateria sense fils; gràcies a la versió 5 de Bluetooth, es pot connectar simultàniament a dos dispositius externs; s’entén amb els satèl·lits europeus de Galileo; serà capaç de descarregar dades a una velocitat d’un gigabit per segon quan les operadores ho permetin... Fins i tot, amb un monitor i un teclat externs i una base opcional de sobretaula (uns 150 €), es pot fer servir com a ordinador, donant sentit a la inclusió de les aplicacions ofimàtiques de Microsoft. El seu rendiment de procés és el més alt dels tres i la seva autonomia de bateria gairebé triplica la dels altres dos.

L’S8+ és l’ smartphone més potent i luxós del mercat actual, i posats a buscar-hi un defecte, seria la molesta duplicitat entre les aplicacions pròpies i les que s’inclouen en Android; i és una llàstima, perquè algunes de les de Samsung, com el navegador web o la de salut, són millors que les de Google.

Més continguts de