14/06/2015

La gran de les Ballanos sempre s’anticipa

4 min
Ada Colau  La nit que va arrencar la campanya electoral amb un míting al barri de la Barceloneta, on va viure.

BarcelonaAra que les obligacions sepultaran l’alcaldessa, complicat com resulta quadrar calendaris familiars, Ada Colau i les seves germanes fa temps que han trobat en el WhatsApp la via més ràpida per esgarrapar petits moments de complicitat, des d’una visita al parc amb els nens fins a un àpat improvisat. El grup de WhatsApp, canal de comunicació diari de les quatre germanes i la mare, porta el nom de Les Ballanos, en honor al cognom matern. La mare, Tina Ballano, és el pal de paller. Casa seva és el quarter general de quatre germanes de dues generacions diferents. Colau (Barcelona, 1974) és la gran, filla d’un matrimoni que es va trencar quan era una nena. La Lucía (set anys més petita) i la Clara i l’Alícia (bessones i nou anys més petites que l’alcaldessa) són les “troglodites” -així les anomenava Colau quan eren nenes-, filles d’una segona parella de la mare. Ara totes les germanes també són mares, menys l’Alícia, embarassada ja de vuit mesos.

La Clara destil·la l’orgull familiar per veure com aquella adolescent que va créixer al Guinardó, una germana que “sempre treia bones notes” -tot i no haver acabat la carrera de filosofia a la UB per dues assignatures-, és des d’ahir la primera alcaldessa de la història de Barcelona. “L’últim mes i mig ens hem vist molt, hem sigut la seva vàlvula d’escapament”, admet la Clara, regidora de televisió, que s’està acostumant a sentir que el nom de Colau apareix en converses de cafè. No paeix tan bé les crítiques que també supuren a les tertúlies i la premsa, però la tranquil·litza la “fortalesa” de la líder de Barcelona en Comú. D’ella en destaca la capacitat de treball i el seu instint protector. El mateix que exercia quan compartien sostre, potser heretat de l’avi patern, el Ramon, que li deia que no entrés mai en política. Les germanes no han oblidat aquells cassets en italià que sonaven a l’habitació de casa quan Colau es preparava per fer de traductora, després d’haver conegut Itàlia a principis dels anys 90.

Festa major a la Barceloneta

En el retorn d’aquell periple italià va començar a prendre cos la figura d’activista, que anys després es va implicar en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, les campanyes antiglobalització i contra la Constitució europea, i la lluita en defensa del dret a l’habitatge. Aquella noia, filla d’una soriana compromesa amb les llibertats, va néixer poques hores després que el franquisme perpetrés l’assassinat al garrot vil de l’anarquista Salvador Puig Antich. Empeltada d’ADN revolucionari, l’activisme de Colau va protegir avis assetjats pel mòbing immobiliari i va denunciar la bombolla del sector de l’habitatge, lluites vehiculades en el Taller contra la Violència Immobiliària i l’organització V de Vivienda, i alimentades amb l’ocupació d’edificis com el de l’avinguda Joan de Borbó o el del carrer Magdalenes. En aquella etapa ja compartia projectes comunitaris amb Gala Pin -amiga i regidora de Ciutat Vella- i també va conèixer el seu company, Adrià Alemany, pare del seu fill Luca. “La recordo per primera vegada desencallant una assemblea que era un caos”, recorda Alemany, economista llicenciat a la UPF, que al cap de mig any va conèixer la família, ja com a parella oficial de l’Ada, en una festa major de la Barceloneta. Era època d’accions al carrer -com irrompre disfressats de superherois- i d’elaborar relat per empoderar els que se sentien desvalguts. Va ser el germen de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), taula de salvació dels que se sentien culpables de no poder pagar la hipoteca.

Colau ja havia ingressat a treballar a l’Observatori DESC, laboratori on va enriquir el missatge de defensa dels drets fonamentals. “Ella va entendre que el problema de l’habitatge s’havia d’afrontar des de la perspectiva dels drets. Sempre ha tingut la capacitat d’anticipar-se als esdeveniments. Té intuïció”, destaca Vanesa Valiño, directora de l’Observatori DESC, amb qui ha compartit trajectòria professional. Va convertir la lluita dels desnonaments en un clam social, del carrer al Congrés dels Diputats. Valiño, parella del primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, subratlla que després d’aquell èxit, Colau i el seu entorn van comprendre que calia tornar-se a anticipar, fer el salt del carrer a les institucions, sense diluir-se en un partit. “ICV li va fer una oferta per fitxar-la, va reunir els amics i ho va explicar. Allà es va començar a gestar el projecte polític que avui és Barcelona en Comú -sintetiza l’amiga de l’alcaldessa-. Va entendre que les administracions eren una barrera per als moviments socials”.

En aquest trajecte de les places a l’Ajuntament, Pin ha sigut una companya inseparable. “És lúcida. Té la capacitat de construir discurs a partir de la reivindicació concreta i, sobretot, d’aglutinar gent al seu voltant -relata l’amiga per descriure-la-. A la PAH ploràvem cada setmana, de pena, d’impotència, però també d’emoció”. Gala Pin ha assistit a l’evolució de Colau, d’activista gelosa de la seva intimitat a líder capaç d’entendre que compartir els seus maldecaps era una manera efectiva de fer grup i d’avançar. Té un mandat per demostrar-ho.

Lectora de novel·la negra i aficionada a ballar salsa

El fill d’Ada Colau i Adrià Alemany s’ha acostumat a les assemblees i als mítings. Al pare del petit Luca no se li ha esborrat la imatge de l’últim acte de campanya a Nou Barris, on repartien junts fullets amb la cara de l’alcaldessa. “Es va dedicar a recollir els papers que havien acabat a terra, els netejava i els guardava”, explica Alemany. La parella es combina les obligacions que comporta un nen de quatre anys. Colau el porta cada dia a l’escola. A vegades hi ha temps per fer un cafè amb Vanesa Valiño, que també porta els fills al centre Fructuós Gelabert. El pare acostuma a recollir el petit. Colau no té el temps que voldria per mantenir la passió per la novel·la negra o ballar salsa, tot i que també ha tastat algun curs de swing. L’última escapada de parella va ser a un balneari fa tres mesos, però ara agraeixen les poques estones de calma a casa, un pis de lloguer de 900 euros a la zona de Sagrada Família -no han tingut mai una hipoteca-, al mateix edifici on viu la mare de Colau.

stats