Publicitat
Publicitat

AMÈRICA UN PAS HISTÒRIC

Els EUA i Cuba enterren 50 anys de confrontació

Obama i Castro anuncien una històrica normalització de relacions entre els dos països

Els Estats Units i Cuba van anunciar ahir el final de més de mig segle de confrontació. Els líders dels dos països es van comprometre a restablir les relacions diplomàtiques i econòmiques després de divuit mesos de negociacions secretes sota l’auspici del Canadà i encoratjades pel papa Francesc.

El bloqueig nord-americà contra l’illa caribenya, descrit com l’últim mur de la Guerra Freda, quedarà aigualit amb mesures que reduiran les restriccions a remeses, transaccions bancàries i viatges. “Els últims 50 anys han demostrat que l’aïllament no ha funcionat. És l’hora d’un nou enfocament”, va subratllar el president dels EUA, Barack Obama, en la seva declaració solemne des de la Casa Blanca per informar de l’inici d’“un nou capítol” en les relacions entre Washington i l’Havana.

A la mateixa hora, des de la capital cubana, el president Raúl Castro va explicar també als seus conciutadans el pacte històric, que inclou l’alliberament de 53 cubans identificats pels EUA com a presos polítics. El líder cubà es va mostrar satisfet amb el restabliment de les relacions, però va advertir que “el problema principal”, el bloqueig econòmic, comercial i financer contra l’illa, “no s’ha resolt”.

Els dos mandataris van parlar gairebé una hora per telèfon dimarts a la nit, per tancar el pacte forjat pels seus diplomàtics per restablir les relacions. La trucada era la primera entre líders nord-americans i cubans des de l’abril del 1961, després del fracàs de la invasió de badia de Cochinos.

L’anunci del desgel entre els Estats Units i Cuba va arribar poques hores després de l’alliberament d’un nord-americà, Alan Gross, empresonat a l’Havana des de feia cinc anys -acusat de fer entrar tecnologia a l’illa per saltar-se les restriccions d’internet-, i l’intercanvi de tres espies cubans encarcerats als EUA des del 1981 per un agent secret nord-americà que feia més de 20 anys que era en presons cubanes.

El cas d’Alan Gross va ser el catalitzador de les negociacions. El papa Francesc van animar per carta Obama i Castro a resoldre les diferències dels seus països i la situació crítica d’alguns detinguts.

Alenada d’aire per a Obama

L’èxit de les negociacions és una alenada d’aire per a Obama, que enfila el final de la seva presidència amb una popularitat sota mínims i una oposició republicana ferma al Congrés, després de la derrota del seu partit a les legislatives de novembre. La normalització de les relacions amb Cuba i les converses amb l’Iran sobre el seu programa nuclear són fites que si es consoliden engrandiran el seu llegat presidencial.

Tanmateix, el nou capítol de les relacions entre cubans i nord-americans que va declarar el president Obama té alguns obstacles difícils de superar. El primer és aconseguir el suport dels legisladors, i especialment dels republicans, per aixecar l’embargament econòmic a Cuba. El bloqueig són un conjunt de legislacions, entre les quals la llei Helms-Burton del 1996, que només poden ser derogades pel poder legislatiu.

Aixecar l’embargament

El govern d’Obama creu que l’embargament econòmic i la política d’aïllament del seu país contra Cuba no han donat resultats i és temps d’un “acostament”. L’inquilí de la Casa Blanca vol que els EUA reobrin la seva ambaixada a l’Havana i que els dos països comencin a cooperar en diversos temes d’immigració, salut, drogues i medi ambient, entre d’altres. A més, ha ordenat treure Cuba de la llista de països que patrocinen el terrorisme.

“No podem seguir fent el mateix i esperar un altre resultat”, va dir sobre el bloqueig, i va afegir que espera trobar al Congrés un aliat per construir un nou futur per a Cuba. Però les noves relacions que Obama vol impulsar amb un enemic històric no van ser benvingudes per una part de la bancada republicana.

El senador republicà de Florida, Marco Rubio, va liderar les crítiques a l’acord amb Cuba, que va qualificar de “naïf” i “inexplicable”. “La decisió de premiar els germans Castro només farà que altres tirans des de Caracas fins a Teheran vegin que poden treure profit de la ingenuïtat del president Obama -va dir el jove senador, considerat un dels possibles aspirants a la presidència el 2016-. Avui els Estats Units són menys segurs com a resultat de la política del president”. Rubio també va assegurar que farà tot el possible per posar traves a la decisió executiva. I en va posar com a exemple la difícil ratificació que tindrà al Senat el nomenament d’un nou ambaixador nord-americà a l’Havana.

La majoria dels legisladors demòcrates aproven els passos fets pel president Obama. Però l’oposició del senador demòcrata de Nova Jersey, el cubanoamericà Bob Menendez, a l’estratègia aperturista de la Casa Blanca demostra que hi ha partidaris i detractors d’iniciar noves relacions amb Cuba als dos partits.

Per Ted Piccone, expert de Brookings, l’aposta d’Obama dóna resposta a una coalició cada cop més gran en la societat civil que fa temps que demana un canvi. “Les mesures unilaterals serioses i positives del president serviran per deixar enrere la Guerra Freda i mirar cap a un nou enfocament més modern i més eficaç per conciliar les relacions dels EUA amb Cuba”, afirma. A més, creu que aquesta decisió aplana el camí per a un lideratge dels Estats Units a la cimera de les Amèriques de l’abril que ve.

Un cop més, Obama ha demostrat que el president dels EUA continua sent poderós fins i tot quan perd aliats en el poder legislatiu i li queden tan sols dos anys de mandat. Des del daltabaix electoral del seu partit del novembre, quan els demòcrates van perdre el control del Senat, Obama ha deixat clar que ell encara mana a través de negociacions comercials al Pacífic i a Europa, dels seus decrets per aturar deportacions i el seu lideratge en política exterior amb l’Iran i ara amb Cuba.

Canvi d’opinió pública

A diferència de les seves ordres executives sobre migració, el desgel amb Cuba té més suport entre els nord-americans. Des del 1999, segons enquestes de Gallup, una majoria dels nord-americans estan a favor d’aixecar l’embargament contra Cuba. D’altra banda, la comunitat cubanoamericana, concentrada a Florida, i especialment a Miami, cada cop té menys força. Les noves generacions són obertes a una nova etapa. A un bloqueig que, com va dir el president, es va crear quan la majoria d’ells no havien nascut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT