Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Vot exterior: una bossa petita però escorada cap al sobiranisme

Els catalans que resideixen fora cada cop són més nombrosos i més influents

CERA (cens electoral dels residents absents), ERTA (electors residents a Espanya temporalment absents), vot sol·licitat, dobles sobres, registres consulars... Hi ha tot un seguit d’acrònims i processos administratius que passen ràpidament a formar part del vocabulari bàsic de qualsevol català que vol exercir el seu dret a vot des de l’exterior cada vegada que hi ha eleccions. En els pròxims comicis del 27 de setembre seran més de 195.000 els ciutadans que es poden arribar a trobar en aquesta situació, una xifra que correspon a les persones registrades al cens exterior, i a la qual s’haurien de sumar els que seran temporalment a fora el dia de les eleccions o no s’han arribat mai a registrar al cens.

En termes relatius, es tracta d’una xifra petita, de vora el 3,6% del total de persones amb dret a vot a Catalunya. A diferència d’altres comunitats com Galícia, la seva influència (i la seva presència mediàtica) també ha sigut reduïda. No obstant això, es tracta d’una comunitat que cada vegada té un pes més elevat. Segons un estudi recent de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), durant els anys de crisi econòmica -2008-2014- gairebé 68.000 catalans van traslladar el seu domicili a l’estranger, i si s’hi sumen les persones d’altres nacionalitats que residien a Catalunya, la xifra va arribar a les 682.438 persones. Fa gairebé una dècada -l’any 2006- hi havia 108.000 catalans a l’estranger, aproximadament 87.000 menys que actualment. Això ha provocat que l’emigrant no només tingui un perfil jove -el 34,2% tenen menys de 25 anys-, sinó que el caràcter de l’emigració actual sigui cada vegada més familiar. La comunitat catalana a l’exterior és cada vegada més nombrosa, més influent i més recent, la qual cosa pot tenir implicacions directes en el seu comportament electoral, tenint en compte el poc temps que ha passat des de l’emigració.

Mobilitzar un nínxol sobiranista

La mobilització de la comunitat catalana a l’exterior ha estat generalment lluny dels patrons que es registren a Catalunya. La participació només va superar el 40% l’any 1988 i, en termes generals, només dos o tres de cada deu catalans a l’exterior han participat per escollir els diputats del Parlament de Catalunya. La pèrdua d’interès o la voluntat de no interferir en un territori on ja no es viu són, sens dubte, dos factors importants.

Tanmateix, en els últims anys han sigut sobretot els canvis administratius els que han dificultat el dret de vot de molts ciutadans des de l’estranger. La implantació del sistema de vot sol·licitat, que complica els tràmits administratius per votar, va fer que en les eleccions del 2012 la participació assolís un mínim històric de fins al 6,74% dels censats a l’exterior -només un total de 10.557 persones van votar-. En termes absoluts, això significa que l’any 2012 entre 7.000 i 10.000 catalans dels que normalment participen no ho van poder fer, la majoria per problemes burocràtics.

Tot i aquests registres, tant la FIEC com el govern de la Generalitat han instat a augmentar la participació del vot exterior per al 27-S. Un moviment al qual s’han afegit els partits sobiranistes i l’ANC a través de les seves assemblees a l’exterior. L’acció és estratègica: el vot exterior s’inclina més cap al sobiranisme i pot comportar un petit graner de vots, però força rellevant.

Alguns actes sobiranistes organitzats per les assemblees exteriors d’altres països durant aquests anys ja van mostrar cert múscul de mobilització sobiranista. Així mateix, en la consulta del 9 de novembre de l’any passat ja es va acabar de confirmar cap on es podia decantar bona part de la comunitat mobilitzada present a fora del país: amb només 19 punts de participació habilitats en 17 països, un total de 13.435 persones van emetre el seu vot, més de 12.000 dels quals van anar a parar a l’opció del sí-sí. La xifra de participació és certament rellevant, ja que va ser superior a la participació exterior registrada el 2012 i una prova fefaent que les complicacions administratives dificulten i desmotiven de manera considerable aquesta comunitat.

Els resultats electorals també denoten que el vot exterior és un nínxol electoral decantat amb més pes cap al sobiranisme. En les eleccions del 2012, entre els registrats al cens exterior (CERA), CiU va ser el partit més votat, amb el 38,31% dels vots, seguit d’ERC (17,38%). A l’exterior, entre CiU, ERC i la CUP van obtenir el 58,17% dels vots. En canvi, els mateixos partits van obtenir, a Catalunya, el 47,89% dels sufragis, gairebé 10 punts percentuals menys.

Amb tot, només que s’aconseguís augmentar la participació de l’exterior als paràmetres anteriors a l’any 2010 -és a dir, que vora el 20% dels censats a l’exterior votessin-, això significaria que participarien en les eleccions un total de 40.000 persones. És difícil saber cap on decantarien el seu vot, però els registres actuals fan pensar que els partits sobiranistes en podrien obtenir una bona queixalada.

Un sistema ple de traves

Amb tot, la implantació del vot sol·licitat genera incerteses i interrogants entre la comunitat exterior, encara atònita per un sistema que s’allunya de la tònica europea de facilitar la participació de les persones absents el dia dels comicis. Per a molta gent resident en un altre país des de fa anys, l’exercici del vot és una peça essencial en la seva vinculació amb el lloc d’origen i una manera de seguir connectada amb els afers del país. En unes eleccions en què es pot arribar a iniciar un procés constituent d’un nou estat, aquesta voluntat de participar-hi pot ser més forta que mai.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT