TECNOCAMPUS

La biometria, un pas endavant de la seguretat a la salut

El Grup de Recerca en Tractament del Senyal de TecnoCampus, pioner en el suport a la diagnosi de malalties

Judit Monclús
2 min
La biometria, un pas endavant de la seguretat a la salut

La tecnologia permet mesurar trets característics de les persones com ara la veu, les empremtes dactilars, l’escriptura manuscrita o l’iris de l’ull. A la vegada, aquestes mesures permeten establir controls d’accessos a recintes i a informacions sense necessitat de fer servir targetes o claus secretes gràcies al reconeixement biomètric de les persones. Tot i que en els seus inicis, el 1995, només es va dedicar als senyals de veu (codificació i reconeixement d’altaveus), aquest és el camp al qual es dedica el Grup de Recerca en Tractament del Senyal de TecnoCampus, l’únic del centre tecnològic mataroní que ha rebut el reconeixement de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (AGAUR).

Recentment, el grup de recerca ha obert els seus estudis més enllà de la seguretat, i els ha dirigit al camp de la salut. “Les mateixes característiques morfològiques i de comportament que serveixen per identificar persones també tenen utilitat en el diagnòstic de malalties. Creiem que l’impacte de la salut en la societat és més important que el de la seguretat, especialment en un escenari d’envelliment de la població”, assegura el professor Marcos Faúndez, director de l’Escola Superior Politècnica de TecnoCampus i líder del grup de recerca en biometria aplicada a seguretat i salut, que treballa conjuntament amb l’Hospital de Mataró en l’anàlisi de la disfàgia orofaríngia.

Entre les aplicacions pràctiques implantades en aquest camp pel Grup de Recerca en Tractament del Senyal, cal destacar el suport a la diagnosi de malalties com el Parkinson o la demència. “L’usuari realitza una sèrie de tasques sobre un paper amb un bolígraf que té la capacitat de comunicar-se amb la tauleta digitalitzadora que hi ha sota el paper i que adquireix pressió en funció del temps, els angles d’inclinació del bolígraf i la posició de les coordinades en determinats instants de temps. Això permet replicar la seqüència de moviments que ha fet l’usuari i disposar de més informació que si es mira únicament el resultat sobre el paper. En el cas de les persones afectades de demència, per exemple, s’aprecia un increment de moviments en l’aire mentre l’usuari intenta decidir quin és el següent moviment. Pot haver-hi tanta o més informació en el moviment en l’aire, quan el bolígraf no toca el paper, com quan l’està guixant”, explica Faúndez. Arran d’aquestes aplicacions, el grup de recerca s’està posicionant a nivell mundial com a “capdavanter en l’adquisició i anàlisi de senyals manuscrits tipus online per a l’avenç del coneixement en malalties, com poden ser el Parkinson o l’Alzheimer, que tenen un gran impacte en la societat”.

stats