L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'avís de Jordi Sànchez a JxCat'

El cap de setmana polític ens ha portat una notícia no gaire espectacular però prou significativa: Jordi Sànchez ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a secretari general de Junts per Catalunya.

Per què no vol presentar-se? Si sents el que diu el seu entorn és per salvar Junts, si sents l’oposició que tenia dins el partit és perquè no es veia amb cor de guanyar.

Examinem la situació: Junts és el partit de Carles Puigdemont, però el president a l’exili no està gaire interessat en la vida política del partit, i en aquests moments està centrat, bàsicament, en dos objectius: el Consell per la República (òrgan que pretén unitari) i la gestió del que aviat, d’aquí a dos mesos, pugui dictar el Tribunal Superior de Justícia de la UE sobre la seva situació, la immunitat i la capacitat de la justícia espanyola d’extradir-lo o no. De fet, el tribunal celebrarà demà la vista i la sentència se sabrà d’aquí a unes setmanes. O sigui que Puigdemont influeix -i molt, no cal dir-ho-, però procura quedar al marge de les tensions internes.

I quines són aquestes tensions? Per dir-ho en poques paraules, les que representen dos grups dins de Junts: el dels que volen un embat permanent amb l’Estat i el dels que volen un embat gradual. La figura més destacada del primer grup és Laura Borràs, presidenta del Parlament. La més destacada del segon era, fins ara, Jordi Sànchez. 

Sànchez és qui va tancar el pacte de govern amb Pere Aragonès. És qui va pensar en Jaume Giró com a conseller d’Economia. Borràs, com deuen recordar, no va voler entrar al Govern, on hauria fet de vicepresidenta, i es va estimar més presidir el Parlament. Sànchez, el pragmàtic, creu que Junts ha de ser ara partit de govern, que no pot dedicar-se a rebentar el Govern en nom d’una independència que no serà demà. I que no pot posar en risc la possibilitat d’un bon resultat a les eleccions municipals d’aquí a un any, on a molts municipis es premiarà la gestió d’alcaldables que van ser del PDECat i, alguns, abans de Convergència. Bon resultat a les municipals, excepte a l'àrea metropolitana de Barcelona. 

Total, que dissabte Sànchez va dir a portada tancada, sense càmeres, que no podia ser aquesta erosió constant al Govern del qual Junts forma part, amb cita de casos concrets, com els tuits de la setmana passada contra l'acord a què Junts mateix havia arribat sobre la reforma de la llei de política lingüística. Que sobrava vanitat personal i faltava lleialtat. Després, davant les càmeres ho va explicar així:

Jordi Sànchez: "Anuncio formalment que no optaré a la renovació al càrrec de secretari general perquè entenc que els temps, avui, requereixen una manera diferent de treballar, una unitat com us he demanat, amb una llista única, i no tinc intenció de demanar una llista única i després demanar que vingueu tots darrere meu. Estaré al costat d'aquelles persones, d'aquella gent, d'aquells homes i d'aquelles dones que vulguin tirar endavant aquest partit amb el compromís de l'1 d'Octubre".

Una manera de dir que Junts és un instrument útil però tendre, i que no volia que les tensions internes perjudiquessin el partit a un any de les municipals. No anar a un congrés amb dues llistes, que sempre afebleix, i no anar-hi amb la seva, que hauria tingut molt de desgast per guanyar.

Qui agafarà la secretaria general de Junts? Laura Borràs és la figura més popular i aclamada per les bases, però el seu futur polític depèn, entre altres coses, del que pugui passar en el seu processament pel cas dels contractes fraccionats. Jordi Turull té l’estima general, té tota l’experiència política i la prova de la presó, però no descartin altres noms, perquè en una situació tan moguda com aquesta poden passar moltes coses d’aquí al juny, que és quan se celebrarà el congrés. 

Que tinguem un bon dia.