Política 03/04/2022

Paluzie s'acomiada del lideratge de l'ANC carregant contra el diàleg, el Govern i els partits

L'entitat crida a "pressionar" ERC, JxCat i la CUP i ja pensa en formar una "llista cívica" al Parlament

3 min
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, aquest diumenge.

Sant Cugat del VallèsÚltim gran acte polític aquest diumenge d'Elisenda Paluzie com a presidenta de l'Assemblea. Al maig toca renovar els càrrecs del secretariat nacional i ella no pot repetir per estatuts perquè ja ha complert dos mandats de dos anys cadascun. Paluzie s'ha acomiadat des del Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès amb un missatge contra l'estratègia del diàleg, contra el Govern i contra els partits independentistes. La seva tesi és que aquests partits han tancat un "pacte d'estabilitat" amb l'Estat i que només l'independentisme civil el pot frenar. Així, ha fet una crida a "pressionar" les formacions per "desmuntar el pacte" i "reprendre l'ofensiva per la independència".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'ANC creu que ara mateix el corrent polític porta el moviment cap a una fase de pacificació del conflicte amb l'Estat i considera que la direcció que ha de prendre és la contrària. "L'estat espanyol no negocia. A l'Estat només se'l pot derrotar com vam fer l'1-O", ha proclamat la presidenta. Paluzie ha volgut esmenar la feina del Govern en tots els fronts, també en el de la llengua, assegurant que la reforma de la immersió proposada és "un error" perquè fa el castellà "vehicular en l'ensenyament". "No us vam donar els nostres vots perquè féssiu això", ha dit.

La concatenació de retrets contra els partits havia començat molt abans del seu discurs. El primer a prendre la paraula, el vicepresident de l'entitat, David Fernández Aguilera, ha sostingut que "el principal problema" per aconseguir la independència ja no és l'Estat, sinó "els polítics del 52%". Aquesta és una de les principals contradiccions actuals del moviment. Mai havia tingut una majoria tan àmplia al Parlament, però tampoc mai abans havia estat tan dividit. Aquesta situació genera incomoditat a l'ANC, que ha tornat a elevar el to contra ERC, Junts i la CUP: "Mai una majoria tan aclaparadora havia sigut tan inútil".

Imatge de l'acte de l'ANC d'aquest diumenge.

Paluzie és presidenta des del març del 2018 i li ha tocat bregar amb una de les fases més complicades del Procés. La de la repressió més descarnada i, sobretot, la de la manca d'unitat de l'independentisme per donar rumb al moviment. Durant aquest temps l'entitat ha intentat arrossegar el centre de gravetat cap a posicionaments més unilateralistes, però no se n'ha sortit. L'arribada d'Esquerra a la presidència de la Generalitat ha posat la proa del Govern cap a la via del diàleg, malgrat que no és una posició compartida per l'altre soci de l'executiu, JxCat. Sigui com sigui, aquest diumenge Paluzie ha reivindicat la feina feta per l'ANC fins ara en mobilitzacions o campanyes com la de consum estratègic –que li va valer una denúncia – i ha intentat elevar la moral dels seus socis amb una metàfora muntanyenca: "No som al cim, però som en un camp base superior".

Nou full de ruta

L'acte també ha servit per explicar el nou full de ruta de l'entitat per als pròxims temps . La principal novetat és que s'obre la porta a fer una "llista cívica" en les pròximes eleccions al Parlament. Una llista que, si la resta de partits independentistes no avalen, s'acabarà convertint en una nova oferta independentista que entrarà en competició amb les opcions actuals. I és que els partits també reben diverses advertències en aquest full de ruta. "Incrementarem la pressió sobre les institucions", ha avisat Fernàndez. A més, combatran que pactin amb "partits espanyolistes", en al·lusió als acords que ERC i JxCat mantenen amb el PSC.

L'acte ha sigut un comiat i alhora una benvinguda. El comiat, el de Paluzie. La benvinguda, la del cicle de commemoració del desè aniversari del naixement de l'entitat. Una irrupció fulgurant, ja que una de les seves primeres accions va ser organitzar la multitudinària manifestació de la Diada del 2012. Aquella protesta obriria el cicle de mobilitzacions massives de l'Onze de Setembre. Unes protestes que han anat minvant en els últims anys, tot i que la pandèmia no ha acabat de permetre mesurar amb precisió si és culpa del virus o de la desmobilització independentista. Segurament, la gran prova de foc que sí que permetrà calcular-ho serà al mes de setembre.

stats