This browser does not support the video element.
Fa uns dies, el govern espanyol va aprovar un pla per regular on es poden construir parcs eòlics marins. A Catalunya només es podran posar molins al golf de Roses, i a les illes Balears se'n podran posar a dues zones al nord de Menorca. Els molins han d’estar instal·lats a una distància mínima de 12 quilòmetres de la costa.
Els projectes que diverses empreses han pensat per a l’Empordà tenen l'oposició d’una plataforma que ha recollit milers de firmes en contra, amb el suport de vuit ajuntaments i els tres parcs naturals de l'Empordà, bàsicament perquè creuen que van "en contra dels interessos de l'Empordà" i que estan en contradicció amb la protecció de la natura que s'ha fet fins ara a la zona. El govern espanyol recorda que els projectes no poden afectar la biodiversitat marina.
En paral·lel, aquest cap de setmana hi va haver una manifestació a Barcelona, no gaire nombrosa, de diverses entitats en defensa del territori i contra projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock a Tarragona o el Quart Cinturó al Vallès.
L’oposició als molins de vent i als macroprojectes parteix d’una preocupació comuna, que és la preservació del territori, però hi ha un punt en què topen. Precisament per no fer més malbé el planeta, però no agreujar el canvi climàtic, cal que generem energies procedents de fonts renovables com el vent. A Catalunya anem molt per darrere amb l'energia eòlica, i tenim cinc comarques –el Baix Ebre, la Terra Alta, l’Anoia, les Garrigues i la Conca de Barberà– que concentren el 70% de les instal·lacions. Que per generar energia eòlica els projectes mirin cap a l’Empordà té sentit, sobretot si seran a dotze quilòmetres de la costa, com a mínim. Penso, igualment, que de tots els afegits que la tecnologia i el mercat han anat posant al paisatge, el dels molins de vent no és el pitjor: només cal veure les destrossa que han fet, també en democràcia, les urbanitzacions i els creixements de sòl edificable. I si parlem de molins, trobaria normal que se n'instal·lessin al Tibidabo mateix, o davant la Barceloneta si fossin profitosos. Entenc que som en un punt en què la preservació del planeta i la continuïtat del subministrament d’energia, per poder anar juntes, demanen solucions a les quals no estem acostumats i en les quals tots haurem de cedir.
Ara, tot ho han de solucionar els molins? No. On és l’aprofitament de les mitjanes de les autopistes per generar més energia solar? O del paviment que genera energia elèctrica amb el pas dels cotxes? Quan van treure les cabines dels peatges de les autopistes, el Govern va dir que podrien aprofitar les zones dels antics pagaments per posar-hi panels solars. Vostès n’han vist algun? Ja vivim en una emergència climàtica, i les solucions no poden esperar.
Bon dia.