Medi ambient
Girona 24/01/2023

Guia per entendre la batalla per l'eòlica marina al golf de Roses

El consell de ministres publicarà "aviat" el mapa que decidirà la ordenació dels projectes malgrat la manca de consens al territori i entre la comunitat científica

6 min
Recreació feta amb ordinador sobre imatges reals de com es veurà el Parc Tramuntana des del Cap de Creus.

GironaAquest 2023 serà l'any decisiu per als projectes de parcs eòlics marins, en especial al golf de Roses. Tant la Generalitat com el govern espanyol defensen que aquesta zona de la Costa Brava és vital per a la generació d'energia i només queda que es defineixi on es podran situar exactament els aerogeneradors i com seran de grans. Però ni al territori ni entre la comunitat científica hi ha consens: diferents veus, sobretot associacions ambientalistes, però també alcaldes i agrupacions de turisme, lluiten perquè aquest tipus de parcs eòlics no siguin una realitat. De moment, un total de sis empreses han projectat fins a 227 aerogeneradors en aquest tram del mar Mediterrani. Amb tot, la intenció és que només tiri endavant un projecte.

El primer tret d'aquesta batalla el donarà la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de l'anomenat POEM. Què volen dir aquestes sigles i què impliquen? Quantes multinacionals es rifen el golf de Roses i el cap de Creus? Com podrien arribar a aturar-se aquests projectes? Ho repassem en una guia per entendre tot el que està en joc a la zona marítima del nord de Catalunya.

Què és el POEM?

Aquestes sigles volen dir Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim. Es tracta d'un mapa que, quan es publiqui al BOE, posarà les bases d'on i quants aerogeneradors es podran instal·lar al mar. A efectes pràctics, equival a un pla d'ordenació del territori. Segons fonts del ministeri de Transició Ecològica, està previst que s'aprovi al consell de ministres "en les pròximes setmanes". Ara bé, el govern espanyol puntualitza que l'aprovació del POEM no suposa automàticament una autorització per a una activitat. Després caldrà que els diferents projectes sobre la taula es presentin a una subhasta per veure qui finalment es queda el pastís de l'eòlica en aquesta zona. La intenció de la Moncloa és que la subhasta es faci de pressa, al cap de dos o tres mesos.

Se n'aprovarà només un?

En total el govern espanyol aprovarà cinc POEM, un per a cada zona marítima de l'Estat: la zona de Llevant-balear (que inclou Catalunya, el País Valencià, les Balears i Múrcia), l'Estret i el mar d'Alborán, la zona Sud-atlàntica (Cadis), la Nord-atlàntica (Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc) i la Canària. Ara bé, dins de la costa catalana, l'únic lloc on el govern espanyol preveu permetre projectar aerogeneradors és a la Costa Brava. En total, la previsió és que es puguin encetar al voltant de 15 projectes arreu de l'Estat. Les zones escollides són davant de la Corunya, a Vigo, a la costa d'Astúries, a Màlaga, entre Màlaga i Almeria i a dos punts de les Canàries.

¿Fins ara no es podien construir parcs eòlics marins?

No. Des del juny del 2021 hi ha una moratòria per a la tramitació de projectes comercials d'eòlica marina. Així va aprovar-se a través d'un decret llei. Només es permet la tramitació de projectes d'R+D+I des del 21 de desembre passat. Dels sis que hi ha sobre la taula, l'únic que reuneix aquestes característiques és el Medfloat, de l'empresa Saitec, que preveu només 5 aerogeneradors i més petits dels que projecten la resta de companyies. Sobre la taula tant de la conselleria d'Acció Climàtica com del ministeri per a la Transició Ecològica hi ha l'autorització d'un molí eòlic experimental a la Costa Brava.

Per què no s'han protegit el golf de Roses i el cap de Creus?

El govern espanyol va publicar el 16 de desembre la Declaració ambiental estratègica dels POEM. Era un pas necessari per tirar endavant els plans i una de les esperances dels més crítics amb els projectes perquè finalment el govern de Pedro Sánchez fes marxa enrere. Però mentre que es va decidir que a les Balears i al cap de Gata l'eòlica no era prioritat per no interferir en l'art de la pesca d'arrossegament, en el cas de la costa de l'Alt Empordà es va definir com una zona d'alt potencial per a l'eòlica marina (ZAPER).

Un aerogenerador al port de Bilbao de la companyia basca Saitec, que vol construir un parc d'R+D amb 5 aerogeneradors al cap de Creus.

Quines empreses tenen projectes i com són de grans?

Alguns dels noms ens són molt familiars, com Ferrovial o Iberdrola, però d'altres no tant. El primer projecte sobre la taula va ser el del conegut com el Parc Tramuntana, impulsat per Bluefloat i Sener. Té cert avantatge perquè és l'únic que ha arribat al final de la fase potestativa, segons ja consta a la web del ministeri. Han projectat 35 aerogeneradors flotants de 260 metres d'altura –com si cadascun fos un bloc de 87 pisos– i, després d'anys explicant el projecte, al final han decidit col·locar-los més lluny de la platja: a 24 km de mitjana. El més proper, però, se situaria a 14 km del cap de Creus.

Una altra empresa interessada és Cobra, amb el projecte faraònic Catwind, que proposa 82 aerogeneradors. Seria el més extens, amb una superfície de 250 km² –gairebé tot l'espai marítim que ha de definir el POEM–. Darrere de Cobra hi ha el grup ACS, de Florentino Pérez, president del Reial Madrid. A finals del 2021 va vendre la majoria d'accions de la companyia a un gegant francès de les renovables, Vinci, però l'empresa de l'Ibex-35 encara conserva un 49% de la companyia.

El projecte Gavina, d'Iberdrola, preveu 37 aerogeneradors, i el Creus, de Ferrovial, 34, igual que el de Capital Energy. Finalment, n'hi ha projectat un de molt menor amb molins que es puguin moure davant del cap de Creus. És el de Saitec, una empresa basca que preveu només 5 molins per fer R+D+I.

Quan entraria en funcionament?

L'objectiu, segons va dir ja fa un any la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, des de Dinamarca durant la visita d'un parc eòlic, és que ja estigui en funcionament el 2030 per complir els objectius de transició energètica. Llavors sobre la taula només hi havia el projecte del Parc Tramuntana. Amb un any els projectes s'han multiplicat per sis. Per a Jordà, els parcs eòlics marins tenen una producció d'energia elèctrica per MW i metre quadrat "molt superior al d'una instal·lació solar fotovoltaica o un parc eòlic terrestre". Per això considera que pel que fa a impacte en el territori és una opció que cal sondejar.

Quina potència tindria?

La majoria de projectes presentats ronden els 500 o els 510 MW, mentre que el faraònic de Cobra generaria fins a 1.200 MW. Teresa Jordà s'ha posat com a objectiu que el 2030 es generin 1.000 MW provinents d'aquesta font d'energia, l'eòlica marina. A tall d'exemple, el parc terrestre Galatea, que Enel ha projectat a l'Albera, tindria una potència de 49 MW amb un total de 9 aerogeneradors, tot i que no es descarta un segon parc eòlic que generaria un total de 100 MW.

Representants de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí durant una roda de premsa a Girona.

Entitats en contra

Per combatre els projectes de parcs eòlics marins s'ha creat la plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí. El seu plantejament és molt clar: "Sí a les energies renovables però així no". Es tracta d'una plataforma sense ànim de lucre que aglutina la majoria d'associacions d'empresaris turístics de la zona de l'Alt Empordà, però també les confraries de pescadors, els clubs nàutics, les empreses hoteleres i de càmpings, SOS Costa Brava i la CUP de Castelló d'Empúries, Junts per Roses, Gent del Poble de Roses i diferents llistes locals. Els alcaldes de Roses i Castelló d'Empúries, així com diversos empresaris del sector turístic, van viatjar el novembre a Madrid per parlar de l'eòlica marina. Ara demanen una moratòria del POEM un cop s'aprovi. Denuncien “irregularitats” en la declaració ambiental i demanen també que s'esperi a tenir estudis de la zona afectada.

Un dels cartells de la plataforma Panorama a favor dels parcs eòlics marins.

Entitats a favor

Com ja s'ha mencionat, tant el govern espanyol com la Generalitat estan a favor d'impulsar l'eòlica marina al golf de Roses. A més, aquest desembre diferents personalitats van firmar un manifest per impulsar aquest tipus de projectes. Amb el lema "Renovables o una Catalunya a la cua" va ser una campanya molt visible al territori, els cartells de la qual es van penjar a les principals ciutats. Entre els membres de la plataforma Panorama –així es fa dir– hi ha l'ecòleg marí Kike Ballesteros, l'explorador de National Geographic Enric Sala, el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, i la meteoròloga de la Universitat de Barcelona Maria Carme Llasat. Des del llançament al desembre acumula més de 400 firmes de científics, empresaris i activistes pel medi ambient, que reclamen engegar d'una vegada per totes grans projectes d'energia eòlica i solar com a camí per accelerar la transició ecològica. La plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí denuncia que aquesta entitat està fent "publicitat enganyosa" i vol impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per "pressionar" el Govern perquè tingui en compte el territori.

stats