L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El papa Francesc, sobre els indults: “Por mi parte, haré algo”'

I en la línia de reconciliació i de perdó que predica, de la tradició dels indults en anys jubileus, i de no tenir por de fer passos agosarats, el Papa va dir en un moment determinat, cito textualment: “Por mi parte, haré algo”

This browser does not support the video element.

Avui, 24 hores després de les paraules del papa Francesc sobre Catalunya, no puc deixar de concloure allò que en alguna ocasió del passat havíem afirmat, i és que el moviment independentista a Catalunya està en el cantó correcte de la història. Pel que demana i per com ho demana. A Europa, el nombre d’estats no ha parat de créixer, i per com ho demana: pacíficament i a través d’un referèndum acordat.

Ahir, Carlos Herrera, l’estrella matinal de l’emissora dels bisbes espanyols, va preguntar al Papa sobre “l'actitud que hem d’adoptar davant d’un plantejament de ruptura”, i el Papa va contestar un simple “mireu la història” i va recordar que a Europa hi ha hagut casos d’independència. Va citar Kosovo i va demanar a Espanya que miri si està reconciliada amb la seva pròpia història. No podríem trobar una resposta més diferent de la que han donat els bisbes espanyols, que han arribat a afirmar que la unitat d'Espanya és un bé moral a protegir. Vostès pensin que el cardenal Cañizares, l’arquebisbe de València, quan van tenir lloc els indults als presos polítics, va firmar un article a La Razón dient que “deixaven la porta oberta a la destrucció de la unitat d’Espanya”.

Cargando
No hay anuncios

Per això, avui, el nostre editorial es titula: “El Papa desdramatitza el debat sobre Catalunya”. Ja sabem que avui dia l’Església catòlica ha perdut una gran part del seu enorme poder d’influència sobre la consciència de les persones, però Francesc, a part de cap de l’Església, és cap d’estat, un estat amb ambaixadors a tot el món i capacitat de maniobra diplomàtica. Des d’aquest punt de vista, mai el diàleg entre el govern espanyol i el català, els indults, o la idea que un territori europeu com Catalunya pensi en independitzar-se no havien estat rebudes amb tanta normalitat internacional, públicament com amb les paraules del Papa. Que ningú no em malinterpreti: no dic que Jorge Bergoglio estigui a favor de la independència de Catalunya, dic, com diem avui a l’ARA, que desdramatitza el debat sobre el nostre país, com els britànics viuen el cas d’Escòcia, poso per cas, i convida Espanya a preguntar-se per què hi ha una de les seves nacions que vol decidir si s’hi queda o se'n va.

Aquesta actitud del papa Francesc no és nova. Fa uns mesos, quan els indults als presos polítics no acabaven d’arribar i el govern de Pedro Sánchez tenia por de la reacció al carrer, el Papa va estar informat del que estava passant. I en la línia de reconciliació i de perdó tan pròpia del Nou Testament que predica, de la tradició dels indults en anys jubileus, i de no tenir por de fer passos agosarats, el Papa va dir en un moment determinat, cito textualment: “Por mi parte, haré algo. I què va passar poc després? Que els bisbes catalans primer, i els espanyols després, van mostrar-se a favor del diàleg amb Catalunya. “Por mi parte, haré algo”. I ahir Francesc ho va tornar a fer.

Cargando
No hay anuncios

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.