A Catalunya es paguen més impostos però els serveis públics fan curt. On és la boleta?

No hi ha dia que l’actualitat no ens proporcioni un motiu per pensar en profunditat en l’estat del país i arribar a unes conclusions provisionals pessimistes.

Després de Rodalies i dels pagesos, avui els que han explicat com estem són els mestres que han fet vaga per demanar millors condicions professionals i augment de sous. Com que una vaga que no es noti no és una vaga, els mestres han anat a tallar les rondes de Barcelona i altres punts de les carreteres catalanes. Un dia més, la mobilitat és la que ho ha patit tot. És un mètode de protesta que no té gaires secrets: molestes la gent, en parlen els mitjans del matí que fan d’altaveus i alarmes el Govern, a qui crees la urgència d’un país que no va, com li ha dit el primer partit de l’oposició, Junts, al conseller en funcions de president Albert Dalmau, a la sessió de control. Junts ha donat suport a la vaga dels mestres, que ha qualificat de “vaga contra el govern”. A Dalmau li ha faltat temps per recordar-li la quantitat de vagues que els mestres van fer als governs on la conselleria d’Educació estava en mans de Junts.

La reclamació dels mestres és lògica del tot: amb un alumnat divers, de llengües, de cultures, amb molts nois i noies amb necessitats especials, calen recursos especials si volen que portar els fills a l’escola tingui el sentit que ha de tenir, que és fer-los competents i capaços a la vida. I el mateix es pot dir, i més encara s’ha de dir, dels metges, que estudien deu anys i tenen la nostra vida a les seves mans i cobren molt per sota del que valen.

I aquí és on el pensament de cada matí sobre el nostre país arriba a una constatació: a Catalunya la gent que guanya diners paga més impostos que en altres comunitats espanyoles i, en canvi, els serveis públics estan molt tocats. Educació, sanitat, mobilitat (no cal que ens expliquem el llistat d’avui a Rodalies o l’AP-7) o habitatge.

I precisament parlant d'habitatge, avui una persona del sector em deia que això és el món al revés: tenim propietaris que venen el seu pis quan voldrien llogar. Llogaters que compren per seguretat. Compradors obligats a entrar al mercat abans d’hora perquè, si poguessin, s’esperarien uns anys a comprar i mentrestant viurien de lloguer. Llogaters que ocupen habitatges que no s’adapten a les seves necessitats. La inversió constructora marxa quan més falta fa. I acabava: volem un sistema que genera decisions defensives en lloc de decisions naturals?

A Sánchez li pregunten com és que si les xifres macro són tan bones, l'economia micro de la gent no ho nota. I a Catalunya ens hauríem de preguntar: per què malgrat el nostre enorme esforç fiscal i la nostra considerable creació de riquesa (20% del PIB espanyol, aproximament) tenim la sanitat, l’educació, la mobilitat i l’habitatge molt per sota d’on haurien d’estar? La resposta és clara: no disposem dels nostres recursos. I això no ho arreglen quatre mil milions més.

Bon dia.