This browser does not support the video element.
La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que aquests dies el petroli ha arribat al preu més alt dels últims tres anys i mig, concretament a l’estiu del 2022, mesos després que comencés la guerra d’Ucraïna, i que el cost de la vida es perfila com el gran tema de les eleccions del novembre. I ja sabem que quan el petroli puja, tot s'apuja.
Una carta semblant, la de la crisi econòmica que pot acabar provocant la guerra de l’Iran, és la que està jugant el govern socialista d’Illa perquè Esquerra aprovi els pressupostos a la votació del Parlament de divendres de la setmana que ve. Som allà on érem, amb el PSOE sense verbalitzar el seu compromís amb la recaptació del 100% de l'IRPF per part de la Generalitat, amb el PSC sense voler molestar el PSOE i amb Esquerra presonera d’una evidència: el suport del PSOE a Madrid, va investir Illa, hi ha pactat la reforma del sistema de finançament, però ara es fa pregar per aprovar els pressupostos. I ho fa just quan la vida de la gent ja té prou entrebancs per haver de suportar l’entrebanc del càlcul electoral en nom d’una coherència justificada per una diferència que fins ara no ha impedit una col·laboració evident. És temps que Oriol Junqueras prengui una decisió.
Bon dia.