This browser does not support the video element.
Les mercaderies del port de Barcelona ja fa quinze dies que estan bloquejades. No començaran a sortir cap al nord d’Europa fins demà, dia en què sembla que s'obrirà el famós túnel de Rubí, encara que no totes les hores del dia.
Si li sumen que l’AP-7 continua parcialment tallada i que Rodalies és una mica més que un nom, el resultat és clar: Espanya està començant a pagar molt car, fins i tot amb vides, una inversió faraònica en AVE que ara no pot mantenir i que ha arruïnat els serveis de proximitat, fins al punt que els ascensors o les escales mecàniques de les estacions poden estar mesos aturats sense que aparegui algú per arreglar-los. Tot això, encara que ha acabat d’esclatar ara de manera espectacular, no és nou. Per això resulta decebedor sentir la consellera Paneque afirmar que: “Ens l’hem trobat molt pitjor del que imaginàvem. Aquesta situació no pot continuar i s’ha d’acabar. Ens hem trobat Rodalies en un estat lamentable, molt pitjor del que ens hauríem imaginat”.
Si no calia imaginar-s’ho. Si només calia agafar un tren, llegir els diaris, parlar amb els alcaldes. De totes les afirmacions que ha fet el Govern sobre Rodalies els últims mesos, aquesta és especialment desafortunada. De debò que no sabien que l’estat era lamentable? No sentien el clam de la gent? On han viscut els últims 25 anys?
Ara el Govern ha arrencat del ministre Puente que el secretari d’estat de Transports s’instal·li a Catalunya. No és el primer i no serà l'últim, perquè, entre altres coses, als trens manen Renfe, Adif i els maquinistes.
Tenir la mobilitat diària i l’activitat econòmica segrestades pel caos ferroviari no és poca cosa, però no és tot. I avui és important subratllar que Europa i els Estats Units continuen separant-se cada cop més. França ha enviat la Fiscalia a escorcollar la seu de X a París i ha citat a declarar Elon Musk, mentre la Gran Bretanya investiga X per haver manipulat continguts, especialment imatges pornogràfiques tractades o creades digitalment. Però la grossa l’hi va tocar ahir a Pedro Sánchez.
Com saben, va anunciar que l’Estat prohibirà l’accés a les xarxes als menors de 16 anys. Com ho farà ja ho veurem, i que la mesura té sentit (ja ho havien fet França o Austràlia), també. Sánchez va dir, a més, que vol que els directius de les xarxes siguin penalment responsables de les infraccions que cometin. I dic que a Sánchez li va tocar la grossa perquè li va contestar penalment Elon Musk, amb una piulada trumpista.
“Sánchez el brut és un tirà i un traïdor al poble d’Espanya”. Sánchez, primer ministre d’un país que actualment no és al G-20, ha guanyat estatura en l’escenari internacional com a exemple de polític que planta cara a Trump. Va començar amb allò de no destinar el 5% del PIB en defensa, i ara Elon Musk en persona baixa a X a insultar-lo. Algú a la Moncloa està fent molt bé la seva feina, tenint en compte el pes d’Espanya al món, fent aparèixer Sánchez com l'última esperança socialdemòcrata i progressista contra el món d’ultrarics autoritaris.
Un món amb extensions repugnants.
No es perdin aquesta informació que firma avui Albert Llimós: el pederasta i corruptor Jeffrey Epstein va tenir un facilitador de noies a Barcelona que li buscava models i li enviava fotos i vídeos. La porqueria d’Epstein va arribar molt lluny: reialesa, poder polític, econòmic, cultural... I ningú en sabia res?
Bon dia.