La gent té raons que l’electoralisme no entén

Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.

Perquè avui, per exemple, hem sabut que Espanya té reserves de petroli per tres mesos i mig si no rebés un sol barril. Ja estem comptant cada gota de benzina. Ja es poden imaginar les repercussions en cascada d’aquesta situació.

D’això se n’ha parlat a la sessió de control al Govern. Junts ha proposat al president Illa que convoqui els grups parlamentaris per parlar de les conseqüències de la guerra i Illa ho ha acceptat immediatament. Però aquí s’ha acabat el consens, perquè a continuació ha preguntat Esquerra, amb la remor de fons, cada vegada més forta, que queden nou dies perquè republicans i socialistes arribin a un acord per aprovar els pressupostos. Les posicions són inamovibles. Esquerra demana el compromís explícit del PSOE. Josep Maria Jové:

“Vostè és president perquè va signar un acord amb independentistes. No ens pressionin amb els calendaris, presentant propostes sense tenir els vots garantits. Perquè aquesta, president, no és la via. La via és complir amb l'acordat. Perquè quan parlem d’avenços en sobirania tal com teníem signat, aleshores els pesa el llast de sempre que arrossega el PSC, la seva dependència del PSOE. La seva submissió als interessos electorals del PSOE”.

Però el president Illa tampoc no es mou. Amb la seva paraula que s’avançarà en la gestió del 100% de l’IRPF per part de la Generalitat n’hi hauria d’haver prou.

Salvador Illa: “No només defenso els acords gràcies als quals soc president de la Generalitat de Catalunya, tinc honor de ser president de la Generalitat de Catalunya, sinó que me'n sento orgullós. Faré honor i compliré els acords que vaig signar amb vostès, alguns dels quals difícils, alguns exigents, però com que ho signem, ho complirem. I torno a allargar la mà, no demano res que jo no hagi fet en el passat. L'any 2023, de trencament del govern de coalició en aquell moment de vostès amb Junts, el PSC, amb un resultat electoral superior en vots a la seva força política, va donar suport als pressupostos, pensant en el bé del país. Jo no tinc cap dubte que tots els grups d'aquí pensen en el bé del país. Allargo la mà, tot el que haguem de fer des de la part del govern de Catalunya per poder donar al país el que creiem que fa falta, que són els pressupostos, ho farem escoltant a tothom i per descomptat fent honor als pactes que vam signar amb vostès, perquè me’n sento, repeteixo, orgullós”.

S’estan reptant. Junqueras necessita desmarcar-se de la imatge de Rufián de crossa segura del PSOE amb projecte electoral per a Espanya. Illa li està dient que si ara van a eleccions Junqueras no podrà ser el candidat. I nosaltres diem que, tal com està el món, renunciar als pressupostos és un cop a les necessitats i a la confiança de la gent en les institucions. L’electoralisme té raons que la gent no entén. O millor dit, la gent té raons que l’electoralisme no entén. O ja no vol entendre.

Bon dia.