“Som gent que vol viure”

12/03/2026
562 visualitzacions

This browser does not support the video element.

Suposo que aquestes altures ha quedat clar que quan parlem de la guerra de l’Iran estem parlant d’un conflicte que, a part d’haver-hi morts i desplaçats que, de moment, no som nosaltres, hi ha perjudicis econòmics que sí que ens afecten a nosaltres, sobretot perquè el preu del petroli s’ha disparat i amenaça amb apujar el preu de gairebé tot en cascada.

A l’estret d’Ormuz, que és per on passa el 20% del petroli i el 20% del gas liquat de tot el món, estan sent atacats vaixells. L'Iran ha promès venjança per l'assassinat del seu líder suprem, i això inclou una guerra econòmica perquè el preu del petroli no pari de pujar, a part de ciberatacs.

Cargando
No hay anuncios

Per lluitar contra aquesta guerra econòmica, l’Agència Internacional de l’Energia ha alliberat 400 milions de barrils de reserva a tot el món, però això no ha impedit que aquest matí el barril de petroli estigui a 100 dòlars, per què, és clar, 400 milions de barrils són molts, però és que per l’estret d’Ormuz abans de la guerra hi passaven 20 milions de barrils diaris, o sigui que el que han alliberat equival al que passava per l’estret en tres setmanes. Els aiatol·làs jugaran tant com puguin a escanyar-nos. Netanyahu vol continuar la guerra, no cal dir-ho, I Trump no se sap, perquè només sap dir coses com ara “la guerra s’acabarà quan jo vulgui”. Avui The New York Times explica en una d'informació ben documentada com Trump i els seus assessors van calcular malament la resposta de l'Iran a la guerra, especialment el risc que el preu de l’energia s’enfilés, i només sabien dir que el primer dia pujaria però que després baixaria. En aquestes mans estem. Trump necessita ser el centre i ves a saber què serà el següent.

Per cert, a l’ARA hem publicat aquest mapa del país amb les benzineres. En vermell, les benzineres amb els preus de súper i de gasoil més cars, en ambre les intermèdies, i en verd, les més barates.

Cargando
No hay anuncios

Aquests dies he escrit sobre la necessitat de defensar el dret internacional, la democràcia i els drets humans. Hi ha qui ho troba ingenu, però cal insistir que si s’imposa la llei del més fort, vostès i jo, tots, hi perdrem. La gent normal i corrent tenim totes les de perdre. Per això els recomano aquest reportatge d’Ethel Bonet des de Beirut, ciutat que saben que està sent bombardejada per Israel. A Beirut hi estan arribant centenars de milers de persones que fugen dels bombardejos. A la foto en podem veure unes que han anat a parar a unes tendes de campanya sota les graderies d’un camp de futbol. I mirin com es defineixen: “Som gent que vol viure”. Són gent que vol viure, com qualsevol de nosaltres.

Bon dia.