“Som gent que vol viure”

Suposo que aquestes altures ha quedat clar que quan parlem de la guerra de l’Iran estem parlant d’un conflicte que, a part d’haver-hi morts i desplaçats que, de moment, no som nosaltres, hi ha perjudicis econòmics que sí que ens afecten a nosaltres, sobretot perquè el preu del petroli s’ha disparat i amenaça amb apujar el preu de gairebé tot en cascada.

A l’estret d’Ormuz, que és per on passa el 20% del petroli i el 20% del gas liquat de tot el món, estan sent atacats vaixells. L'Iran ha promès venjança per l'assassinat del seu líder suprem, i això inclou una guerra econòmica perquè el preu del petroli no pari de pujar, a part de ciberatacs.

Per lluitar contra aquesta guerra econòmica, l’Agència Internacional de l’Energia ha alliberat 400 milions de barrils de reserva a tot el món, però això no ha impedit que aquest matí el barril de petroli estigui a 100 dòlars, per què, és clar, 400 milions de barrils són molts, però és que per l’estret d’Ormuz abans de la guerra hi passaven 20 milions de barrils diaris, o sigui que el que han alliberat equival al que passava per l’estret en tres setmanes. Els aiatol·làs jugaran tant com puguin a escanyar-nos. Netanyahu vol continuar la guerra, no cal dir-ho, I Trump no se sap, perquè només sap dir coses com ara “la guerra s’acabarà quan jo vulgui”. Avui The New York Times explica en una d'informació ben documentada com Trump i els seus assessors van calcular malament la resposta de l'Iran a la guerra, especialment el risc que el preu de l’energia s’enfilés, i només sabien dir que el primer dia pujaria però que després baixaria. En aquestes mans estem. Trump necessita ser el centre i ves a saber què serà el següent.

Per cert, a l’ARA hem publicat aquest mapa del país amb les benzineres. En vermell, les benzineres amb els preus de súper i de gasoil més cars, en ambre les intermèdies, i en verd, les més barates.

Aquests dies he escrit sobre la necessitat de defensar el dret internacional, la democràcia i els drets humans. Hi ha qui ho troba ingenu, però cal insistir que si s’imposa la llei del més fort, vostès i jo, tots, hi perdrem. La gent normal i corrent tenim totes les de perdre. Per això els recomano aquest reportatge d’Ethel Bonet des de Beirut, ciutat que saben que està sent bombardejada per Israel. A Beirut hi estan arribant centenars de milers de persones que fugen dels bombardejos. A la foto en podem veure unes que han anat a parar a unes tendes de campanya sota les graderies d’un camp de futbol. I mirin com es defineixen: “Som gent que vol viure”. Són gent que vol viure, com qualsevol de nosaltres.

Bon dia.