L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Abusos judicials i electoralisme del Govern'

Res de nou sota el Sol: algú ha de mossegar i ensenyar l’ullal als adversaris, que venen eleccions. I com que el govern Aragonès no tenia ningú d’aquest perfil, ara, amb Sabrià, ja el té.

Avui no tinc res més per oferir-los que lawfare i electoralisme. Abús de poder judicial contra l’independentisme i electoralisme del govern de la Generalitat.

Hi ha portades que expliquen on som amb paraules senzilles i no precisament tendres. Mirin aquest titular d’obertura nostre d’avui:

“La Moncloa desvincula el Procés del terrorisme”. Com ens hem de veure! Si en tots aquests anys ens haguessin dit que les paraules Procés i terrorisme apareixerien en la mateixa frase ens hauria semblat impossible. Però no. És possible. Ha estat possible perquè un jutge, només per impedir que l’amnistia pugui fer tornar a Catalunya Carles Puigdemont i Marta Rovira, ha decidit que a Tsunami hi podria haver terrorisme. I som aquí, amb el ministre Bolaños havent de dir en veu alta “siguem seriosos, de debò algú es creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que Espanya va patir?” I som aquí mateix, havent de llegir que la Moncloa desvincula Procés i terrorisme. És un primer triomf de l’abús judicial. I que ara, un jutge pugui decidir si Tsunami era terrorisme o no és com si un jutge pogués decidir si ara és de dia o és de nit.

Això sense perdre de vista un altre moviment de l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, que ha demanat anul·lar gran part del sumari de Tsunami perquè el jutge García-Castellón no ha aplicat degudament les regles sobre pròrroga en la instrucció. I això és així perquè la causa va estar aturada durant molt de temps (el termini per instruir-lo va caducar abans que el jutge el prorrogués) sense prendre declaració als imputats. Apunt final: tot aquest soroll del terrorisme anirà a més perquè dimarts que ve s’ha d’aprovar la llei d’amnistia al Congrés.

I l’electoralisme del Govern. Dimarts, Aragonès va fer vicepresidenta Vilagrà i viceconseller Sergi Sabrià. El títol de número dos del govern reforça de nom una consellera que, de fet, ja era la peça política més important d'Aragonès. No els canviarà gaire la vida per l’ascens, ni a Vilagrà ni a Aragonès. Aquí, el substancial és l’ascens de Sergi Sabrià, fins ala a l'ombra del despatx de director de l’oficina d'Estratègia i Comunicació del Govern i que ara serà viceconseller d’estratègia i comunicació. I aquí, l’ascens sí que estableix una diferència, perquè fins ara, tot el que Sabrià preparava era perquè ho diguessin els altres, i a partir d’ara també ho podrà dir ell. I què s'espera que digui Sabrià? Doncs el que per tarannà personal o per dignitat institucional no poden dir. Per exemple, carregar contra els principals adversaris electorals d’Esquerra, que són el PSC i Junts. I dit i fet, ahir, en la primera entrevista a TV3, Sabrià va parlar de Junts ("El costum de la dreta catalana de canviar-se el nom del partit cada any sí que és una operació cosmètica") i del PSC: ("Tenir un governet alternatiu per jugar els caps de setmana").

Res de nou sota el Sol: algú ha de mossegar i ensenyar l’ullal als adversaris, que venen eleccions. I com que el govern Aragonès no tenia ningú d’aquest perfil, ara, amb Sabrià, ja el té.

Bon dia.

stats