L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Anireu a la manifestació del 7 de febrer?'
This browser does not support the video element.
Aquest matí a quarts de set, quan li han preguntat al portaveu de Renfe, Antonio Carmona, si funcionava el servei de Rodalies, aquest ha contestat que el servei s’estava prestant “amb raonable normalitat”. "Raonable" perquè venim d’uns quants dies sense servei i d’ahir, en què el servei anava ara sí, ara no. Per tant, el sol fet que surtin trens és “raonable”. I és que aquest matí, a les 8, el servei estava recuperat al 80%; això sí, alguns trams per carretera i altres en tren.
Mentrestant, totes les portades del dia posen en lletres grosses que han estat destituïts dos càrrecs de Renfe i d'Adif. Ho va demanar el Govern al govern espanyol i sí, ahir a la tarda va sortir tot digne el secretari d’estat de Transports a dir que Renfe i Adif no han estat a l’altura, i que hi ha hagut descoordinació.
És el que sembla: aquests dos destituïts són dos caps de turc per una situació de causes remotes i profundes (la desinversió i la falta de manteniment) i per una causa política fàcil d’entendre: la Generalitat ha estat donant la cara per un problema que potser volia pensar que no es produiria, i anava amb compte per no incomodar un govern espanyol socialista, i més quan els dos presidents són amics personals. Però se’n va cansar, sobretot quan va comprovar que Renfe anava per lliure i feia sortir trens quan la Generalitat deia que no. Amb aquests cessaments Illa, Paneque i Dalmau poden dir al país que els responsables no han sigut ells, i sobretot aconsegueixen que no es pugui continuar dient que vivíem al caos ferroviari i no passava res. Total: dos càrrecs cessats, el Govern ha pogut dir que la culpa la té Madrid i Madrid n'ha pagat un preu raonable.
A més a més, pluja de milions. Ahir també ens van anunciar que ens han tocat 1.700 milions extres a la Loto Renfe gràcies a un pacte entre el ministeri de Transports i la Generalitat per ampliar el pla inversor 2020-2030. Es veu que t’has de menjar la suspensió del servei durant quatre dies perquè es dignin a invertir el que toca.
Un últim apunt. El caos de Renfe i Adif ens proporcionarà un nou episodi de déjà-vu: per a d’aquí dos dissabtes, el 7 de febrer, les plataformes en defensa dels usuaris de Rodalies estan treballant per convocar una gran manifestació de protesta. Hi anireu? Anireu a la manifestació del 7 de febrer? La resposta té el seu interès, perquè ja fa anys que ens diem que sembla mentida que la gent no reaccioni, que si a França la deixessin quatre dies sense Rodalies no quedarien vidres a les estacions i que si estem anestesiats. Crec que el que passa és que venim d’uns anys de sortir al carrer constantment i per un objectiu molt més gran (de fet, l’objectiu), que es considerava una solució general a la majoria dels problemes del país. Perquè una manifestació triomfi hi ha d’haver alguna cosa contra la qual cridar (això ja ho tenim), però també alguna il·lusió de canvi. I l'única il·lusió que hi pot haver ara mateix és que Renfe i Adif desapareguin de Rodalies de Catalunya.
Bon dia.