L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan els bisbes i la patronal hi estan a favor'
Pedro Sánchez parla de “normalització de les relacions amb Catalunya” Què vol dir normalització? Tornar a pressupostar inversions que després no s’executen? El PSOE fent de poli bo? Què és normalització? Perquè el 2021, el normal a Catalunya és tenir un govern independentista
Atenció al que ha passat a les últimes hores a Espanya: els indults han deixat de ser una qüestió de govern a ser una qüestió d’estat. En 24 hores, han parlat a favor dels indults la patronal espanyola, la CEOE; la patronal catalana, Foment, i el Cercle d’Economia. Aquí tenen el president de la patronal espanyola amb Gemma Nierga a Televisió Espanyola: "L’estat de dret funciona, dins de l’estat de dret hi ha l’efecte dels indults. Hi pot haver una opinió o una altra, però si tot això acaba que les coses es normalitzen, doncs benvinguts siguin”.
I, atenció, els bisbes de Catalunya, els mateixos que han guardat un silenci polític, supeditat a la posició de la Conferència Episcopal Espanyola, encapçalats per cardenal de Barcelona, que no ha anat a veure els presos, han beneït els indults. El comunicat sembla escrit per un subsecretari d’estat per a les autonomies i no per una persona de l'Església: “Ens mostrem convençuts de la força que tenen el diàleg i les mesures de gràcia en totes les situacions de conflicte. Creiem que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”.
En tot cas, què ha passat aquí? Que la Moncloa ha treballat fi amb l’argument que no pot ser que el rei firmi una mesura de gràcia com si fos una humiliació i no un acte de magnanimitat de l’estat. A més a més, amb aquests suports públics als indults, el PP queda descol·locat. Escoltin, quan la patronal i els bisbes de Catalunya parlen a favor dels indults és que la mesura, de revolucionària, no en té res. Bingo per a Pedro Sánchez, que va començar amb gairebé tot en contra i ara torna a escriure un altre capítol dels seu màster per a supervivents. I quan dic això del màster vull dir que probablement dimarts aprovarà els indults el consell de ministres, però abans, dilluns, pronunciarà una conferència al Liceu davant 300 persones sota el títol “Retrobament: un projecte de futur per a tot Espanya”.
És un títol grandiloqüent, que s’entén des de la moto voluntarista que pretén vendre, però que si mirem fredament la situació conté una exageració tan grossa que pot ser ofensiva. Retrobament amb qui? Amb els exiliats, amb els milers d’encausats, amb els 39 amenaçats de ruïna econòmica pel Tribunal de Comptes, amb les empreses amb què l’Estat va treballar activament perquè marxessin de Catalunya? Pedro Sánchez parla de “normalització de les relacions amb Catalunya” Què vol dir normalització? Tornar a pressupostar inversions que després no s’executen? El PSOE fent de poli bo? Què és normalització? Perquè el 2021, el normal a Catalunya és tenir un govern independentista.
Avui és un dia pertinent per fer-se aquestes preguntes, perquè el president de la Generalitat ha viatjat fins a Bèlgica per reunir-se amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. Ens consta que a Waterloo ha agradat molt que Aragonès hi hagi anat abans de reunir-se amb Pedro Sánchez, i la bona sintonia s’escenificarà al final de la reunió, quan tots dos presidents sortiran de costat a valorar-la. És veritat que a la bona sintonia hi ajuda que Puigdemont ha cedit la direcció estratègica de Junts a Jordi Sànchez, i, per tant, pot aparèixer més lluny dels frec a frecs dels engranatges de cada dia. Aragonès fa una visita a l’exili (també es trobarà amb Comín i Puig) i amb Puigdemont hauran de començar a donar una resposta al gran repte a què s’enfronta ara l’independentisme: mantenir la força de la seva posició sense basar-la en la repressió de l’Estat, en l’existència de presos polítics. D’arguments n'hi ha els que vulguin, però caldrà saber-los fer visibles, sobretot perquè, si no, el dia que s'asseguin amb l’Estat es poden trobar que tinguin molta menys força al carrer.
Un últim apunt: el mateix dia que Díaz Ayuso començava el debat d'investidura a Madrid, l’Institut Nacional d’Estadística va confirmar el que l’ARA ja havia publicat: que l’any passat a Catalunya va morir un 23% més de persones que l’any anterior. A Madrid, un 41% més. I mirin qui va darrere de la mortalitat de Madrid: Castella-la Manxa i Castella i Lleó, o sigui, les comunitats que envolten Madrid. La responsable d’aquesta política de gran mortalitat ha estat premiada amb una majoria gairebé absoluta.
El nostre reconeixement als que treballen a primera línia del covid-19 i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.
