L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dormint al carrer darrere uns maons'

Demà és festa, però no estem per a gaires festes. No només perquè la Constitució s’ha convertit en una mena de taules de la llei i és impossible que es desenvolupin les seves capacitats integradores.

No està per a festes Pedro Sánchez, que viu gràcies al fet que el PP necessita Vox per respirar, fins al punt que ara la ultradreta espanyola amenaça el PP amb tombar-li tots els pressupostos a les autonomies on governa gràcies als seus vots. 

Mentrestant, a Catalunya, el president Illa es va reunir ahir amb els representants de les cinc denominacions d'origen catalanes d’oli d’oliva, després d’aquells elogis que va fer a l’oli de Jaén. Illa va fent petits passos amb el vent a favor del govern amic a Espanya: ahir va firmar l’acord per augmentar el nombre de jutjats i atacar la multireincidència, perquè resulta que els judicis ràpids s’haurien de celebrar en quinze dies i ara triguen un any i mig. Resultat? Hi ha persones amb centenars de delictes que viuen sense cap por. I avui Illa rep el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, en una Junta de Seguretat de la qual ja veurem què en surt. Del finançament singular no se’n sap res, com si fos el “cinquè cel” de Sisa.

Mentrestant, una nova avaluació internacional demostra que els alumnes catalans de primària van malament en matemàtiques i ciències, i centenars de persones fan cua per veure un pis de lloguer de 50 metres quadrats i 3 habitacions que només costa 923 euros al mes.

I una allau d'inspeccions de l'Ajuntament de Barcelona en la qual també han participat els serveis socials de la Generalitat i el ministeri d’Hisenda destapa el cas de 19 famílies que viuen en rebotigues d’aquests súpers de 24 hores, molts dels quals en mans de pakistanesos, i que quan els volen fer fora diuen que no saben on anar perquè ningú no els lloga un pis. Infrahabitatges en infranegocis que paguen grandíssims lloguers, perquè aquestes botigues són en llocs cars de la ciutat.

Una Barcelona que més que mai és un dormitori a cel obert, i mira que fa anys que hi ha gent que dorm al carrer. Aquestes fotos que he fet amb el mòbil són a tocar de l’ARA, al Raval.

En una façana que fa una entrada hi dormen sobre matalassos i en tendes, però és que avui algú ja hi havia portat tot de material de construcció per fer-se una paret i poder-se arrecerar entre la façana i la vorera. I una mica més enllà, entre els ferros de lligar bicicletes i la barana d’un aparcament algú s’hi ha construït una cabana. Són imatges d’un col·lapse social, del món de refugiats que tenim, de la saturació dels serveis socials, etc. Davant de totes aquestes realitats, els problemes dels partits i dels governs, que reflecteixen molta lluita pel poder i poca feina per a la gent, fan mal d'explicar.

Bon dia.