L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa demanarà que Espanya no tingui por de Catalunya. Com ens hem de veure'

Aquest cap de setmana ha esclatat una altra guerra i aquesta també ens afectarà. Em refereixo a la guerra comercial declarada per Donald Trump amb aranzels sobre les exportacions del Canadà i Mèxic. El Canadà ja s’hi ha tornat i el primer ministre Trudeau ha anunciat aranzels també del 25% sobre els productes dels Estats Units.

A veure qui aguanta més i qui pot resistir més temps un encariment de les importacions del veí que destruirà llocs de treball i farà tancar negocis. 

Mèxic subministra prop de la meitat de les fruites i verdures fresques dels Estats Units. Que els estatunitencs hagin de comprar la fruita o la verdura més cara a Trump no li importa.

I atenció, perquè aquesta matinada, el president Trump també ens ha declarat la guerra comercial a nosaltres. Ha dit que la UE ha fet una “atrocitat” amb la seva política comercial amb els Estats Units, que “la UE s’està aprofitant de nosaltres” i que ens posarà aranzels. Els Estats Units són el primer client de la UE, un 20% de les exportacions van allà, mentre que el que comprem als americans és un 14% encara no. Però que això sigui una atrocitat és una exageració propagandística autojustificativa d’una mesura destinada a demostrar que Trump trepitja fort i a tothom.

Catalunya té més de 1.100 empreses que exporten als Estats Units, un nombre que ha anat creixent els últims anys; empreses que es podrien veure afectades per la pèrdua de competitivitat, ja que les petites i mitjanes empreses exportadores podrien ser les més vulnerables a la pujada de costos i tindrien dificultats per mantenir el seu volum d’exportació a causa de la disminució de la demanda.

Mentrestant, i parlant d’economia, recordaran que divendres el president Illa va presentar el seu programa d’inversions per valor de 18.500 milions fins al 2030. Avui el diari econòmic Expansión entrevista el president, li dedica la portada i tres pàgines, i el titular que n’han destacat és aquest:

“Recorreré Espanya per demanar que no es tingui por de Catalunya”

Diu que el 20 de març anirà a explicar-ho a Madrid, i que ell no està pel “ho tornarem a fer”, sinó per “centrar les energies en el nostre autogovern, aprofitar les oportunitats i defugir els riscos en un context de canvis tecnològics, mediambientals, econòmics i polítics molt rellevants”.

El missatge d’Illa és conegut, en el fons: autonomia, estabilitat, cap aventura, alineament amb el PSOE, i en la forma: educat amb els adversaris, ferm però prudent. És interessant el que Illa entén que els espanyols pensen de nosaltres: que ens tenen por per la nostra capacitat desestabilizadora,i ell s’hi vol presentar a donar garanties que el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya.

A aquestes altures de la història, però, si hi ha espanyols que diuen que tenen por de Catalunya és perquè des de fa segles, però sobretot des d’Aznar fa 30 anys, Catalunya és un excel·lent ase dels cops, l'enemic interior, el ladrón de 3 manos de Quevedo. Aquesta idea va molt bé per guanyar vots, guanyar audiències i fer carrera professional, i oculta l’enorme contribució que Catalunya fa i ha fet en tots els paràmetres, es miri per on es miri, des de l’econòmic fins al social o el democràtic. Si hi ha espanyols que tenen por de Catalunya no és que estiguin mal informats, és que estan enverinats per la propaganda de sempre. I si tanta por fem, negociem. Perquè el seu programa és conegut: els catalans, que paguin i que callin.

Bon dia.