L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa no substituirà Sánchez'

En el fons, Trump i Sánchez van fer ahir el que fan sempre. Trump amenaça i Sánchez resisteix. No hi ha gaire novetat més enllà que, quan el president dels Estats Units t’assenyala, el dit es veu a tot el món. Si Trump només accepta que l’ensabonin, com no es posarà si el contradiuen. Doncs com es va posar ahir, en una intervenció per a la història de les relacions hispano-nord-americanes:

“Espanya és l'únic país que... Ets d'Espanya? Sí. Bé. Felicitats. Ets l'únic país que no paga. No sé quin és el problema. Crec que és una llàstima. Ho compensarem. Saps què farem? Estem negociant un acord comercial amb Espanya. Els farem pagar el doble. Ho dic seriosament. Farem que Espanya… M'agrada Espanya. Conec molta gent d'Espanya. És un lloc fantàstic, i són una gent fantàstica. Però Espanya és l'únic país, de tots els països, que es nega a pagar. Van una mica per lliure, però aconseguiré que paguin, perquè és injust”.

Trump en estat pur. Li és igual que els aranzels d’Espanya els negociï la Unió Europea, com a part d’un tot. A Trump no se li porta la contrària. I per això fa servir aquest llenguatge de pinxo: “Quina llàstima que una economia que va tan bé ara hagués de tenir un problema perquè no vol pagar el que jo dic que s’ha de pagar”.

¿Sánchez es nega al 5% per fer una cortina de fum dels casos de corrupció? No. Els casos són tan greus que no els tapa ni una crisi amb el president dels Estats Units. Però Sánchez és conseqüent: amb els socis de govern que té, amb els socis d’investidura que té, i tal com està l’estat del benestar a Espanya, no pot comprometre la sanitat, l’educació o les pensions per pagar més diners en armament. I fa com amb l’amnistia: de la necessitat, virtut. I per això es va retratar en solitari, ell, que sempre és tan simpàtic i parla amb tothom.

A veure, Trump no diu que qui es beneficiarà d’aquesta enorme compra d’armament seran els Estats Units, principals fabricants d’armes. I tant Sánchez com Trump saben que els Estats Units i Espanya són aliats des de fa 72 anys, des que l’Espanya de Franco va acceptar posar bases americanes al seu territori. Des d’aleshores, si hi ha hagut una línia de continuïtat de la política exterior espanyola ha estat l’aliança militar amb els Estats Units. No s’ha trencat mai, governi qui governi. I ara tampoc no es trencarà per més que Trump amenaci. Per cert: el que l’OTAN va aprovar ahir és la intenció que d’aquí deu anys, el 2035, els països membre destinin el 5% del PIB en defensa. Si volen, quedem d’aquí deu anys i fem la llista de tots els països que no ho han complert. Perquè mirin en aquest gràfic com de lluny estan tots del 5%. La majoria gasten avui al voltant del 2%. Portugal, Itàlia, el Canadà i Bèlgica no arriben ni al 2%, com Espanya.

Amnistia? Avui sabrem si és constitucional. Espòiler: el tribunal dirà que sí. No s’espera que canviï res en la situació dels exiliats i dels inhabilitats, perquè el Tribunal Suprem bloqueja la llei.

Opa? Aviat sabrem quina és la decisió del BBVA. Ahir va dir que no trigarà gaire a dir si retira l’opa o si accepta les condicions del govern espanyol, que l’endarrereix fins a cinc anys, o si ho porta als tribunals. Hi ha la impressió, basada en la cotització borsària del banc, per exemple, que l’opa no ha sortit bé.

En canvi, al Sabadell estan eufòrics. Avui publiquen als diaris tot de planes de publicitat, i en una ensenyen el gràfic de la cotització a les borses dels dos bancs des del 2020, la primera vegada que el Sabadell va dir que no a l’opa. Les accions del Sabadell s’han revalorat un 774% des d'aleshores, i les del BBVA, ni la meitat. El BBVA decidirà què vol fer ara, però sembla que el Sabadell ha salvat la pilota de partit.

Acabo. Ahir van preguntar a la consellera Paneque per la inesperada reunió Sánchez-Illa de divendres passat a la Moncloa. Paneque va argumentar que la política demana espais de confiança i de privacitat, i va descartar que Illa pugui succeir Sánchez si Sánchez no pogués seguir, perquè Illa té un “contracte” amb els catalans i no el deixarà. Fins a aquest nivell han arribat els problemes de Sánchez.

Bon dia.