This browser does not support the video element.
Mirem el que va passar ahir i entendrem on som i el que ens espera. El PP va reunir els presidents de les comunitats autònomes al voltant de Feijóo. I de què dirien que van parlar? Correcte: d’immigració. En aquests termes:
“Defensem un nou visat per punts que primi l’entrada de qui vol treballar en els sectors on hi ha manca de mà d’obra, de qui coneix millor la nostra cultura i de qui té major capacitat d’integració. [...] Tolerància zero amb el delicte. Això és el mínim. Els delictes greus implicaran automàticament que es perdi el dret a la residència. I els delictes reincidents, tot i que siguin lleus, no podran premiar-se tampoc amb la permanència a Espanya. Per tant, aquí es compleix la llei. Nosaltres, els espanyols, complim la llei. I els immigrants han de complir la llei. I si no la compleixen, marxaran del nostre país”.
Llenguatge fort, to pujadet, al moderat Feijóo li estan ensenyant a cridar, de manera que quan convé sembli aquell president gallec de formes suaus i quan convé recordi Vox. Sobre la proposta concreta que fa, només un apunt: notin que Feijóo, quan proposa donar preferència als immigrants “que coneixen millor la nostra cultura”, està reduint cultura a la llengua i la religió, està dient que vinguin hispanoamericans que ja parlen castellà i són cristians. Per tant, si fins i tot per a una potència lingüística com és el castellà la llengua és important, com pot no ser-ho per a nosaltres? Però aquest és el tema per a un altre dia.
Perquè el que avui interessa remarcar és que, amb la calculadora de vots i d’escons a la mà, el PP mira Vox de la mateixa manera que Junts mira Aliança Catalana, i veuen com se’ls mengen a les enquestes. I no només a les enquestes: els alcaldes saben quina mena de converses hi ha als carrers, els diputats senten quina mena de converses hi ha les sobretaules, i ara fan allò de “parlar clar”, “acabar amb el bonisme”, “parlar de tot per incòmode que sigui” o qualsevol altra expressió que indiqui que entenen el neguit de la gent. I per això Feijóo aixeca el to.
En realitat, la immigració és una part del neguit de la gent. La llista de neguits és llarga: els sous estancats; la falta d’habitatge, que fa més greu el futur incert dels joves; el desastre de Rodalies o de l’AP-7; la minorització del català; un augment de la inseguretat en llocs que abans eren segurs… Tot això té algunes solucions que no sempre tenen a veure amb la immigració: millora el finançament, i la sanitat i l’educació podran aspirar a donar millor servei, i potser podràs rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF; fes el català obligatori (i, per tant, imprescindible) i combatràs la minorització de la llengua… I tot això es combina amb l’evidència que, amb un 18% d’immigració, el barris han canviat, les escoles han canviat, i hi ha catalans que se senten desplaçats al seu barri, o la seva escola. I les escoles que no poden integrar com abans, perquè ¿on t’integres si hi ha molts més nouvinguts que abans? Com poden aprendre el català si no el senten entre els companys de l’escola ni al barri?
I ara, per raons de càlcul polític, la solució a tots aquests malestars s’està concentrant en la paraula fetitxe: immigració. No és només a Catalunya o a Espanya, que passa, és a tot el món occidental i afecta governs de tots els colors.
Bon dia.