L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junqueras vira el discurs d'Esquerra cap als temes de la dreta'

Abans de parlar d’Esquerra, abordem el terrabastall que arriba des de Madrid. Al final, les protestes propalestines van obligar a suspendre l’última etapa de la Vuelta, quan faltaven 56 quilòmetres per al final de la cursa.

Ayuso i Almeida han posat el crit al cel. De fet, Ayuso va anar a retratar-se amb l’equip d’Israel i en va fer responsable Sánchez, que al matí, en un míting a Andalusia, havia dit això:

“També sento orgull de veure un país tan plural com el nostre, tan divers en l'aspecte territorial, però que ens posem tots d’acord en una causa justa com són els drets humans. Per tant, visca els drets humans i visca el poble espanyol. Diguem-ho amb orgull!” 

Mirem d'entendre quantes capes té aquest discurs. 

La primera són els símbols. L’esquerra fa anys que ha abraçat Palestina i la dreta, Israel. 

La segona és el càlcul electoral. Pedro Sánchez necessita menjar-se tot l’espai que li ha crescut a l’esquerra i amb el qual, per cert, ha hagut de fer una coalició de govern. Sánchez ha mig arrabassat la bandera palestina a Podem, a Sumar i a Comuns. Li passa una cosa semblant al PP, que necessita parlar com Vox perquè Vox no impedeixi la majoria absoluta de Feijóo. La protesta de la Vuelta és còmoda per a Sánchez, perquè és popular i no afecta la vida diària. Si tan amoïnat està pels drets humans, per què no proposa una vaga general?

Tercer, política i esport. Suposo que a hores d'ara no cal que els argumenti gaire que tot és política. O no són política, les seleccions nacionals? I que hi ha molta hipocresia amb aquest tema. Quan Rússia va envair Ucraïna, tot eren banderes d’Ucraïna a les pantalles de la lliga espanyola de futbol, i els equips russos van ser apartats de les competicions. 

Quart, la realitat que veu la gent. Sánchez pot cridar “a la revuelta”, però la gent no reaccionaria tant si no veiéssim cada dia des de fa vora dos anys dues coses: que Israel està aniquilant la vida a Gaza i que a la Unió Europa i al món occidental no han reaccionat tan ràpidament a la invasió russa d’Ucraïna. En aquestes condicions, quan les morts televisades clamen la consciència, què es creuen que farà la gent? Protestar allà on pugui. 

I això que dèiem d’Esquerra. Abans, llegim avui que ha mort un dels ferits crítics (eren 3) en un tiroteig que hi va haver dissabte a quarts d’una de la matinada en un parc de Mollet. No és el primer cop que són notícia les morts per arma de foc als carrers de Catalunya. Una nova i més perillosa forma de delinqüència s’ha infiltrat als nostres carrers. I els dos grans partits independentistes n’han pres nota, perquè veuen fuga de vots cap a l’Aliança Catalana. També Esquerra, i dic “també” perquè per raons ideològiques el seu discurs era més de drets que de deures. Fins ara. Fa uns dies, Oriol Junqueras va dir que havíem d’anar amb compte de passar de la Catalunya dels 8 milions a la dels 10 milions perquè el país no dona per a més, que és una manera de parlar d’immigració. I aquest matí, a TV3, ha parlat de frenar la delinqüència, ha afirmat que ja no es pot dir “no passa res” quan passa, i parlant d’ocupacions de cases i pisos ha defensat el dret a posar de llogar un pis de propietat i perseguir els ocupes:

“El dret a un habitatge digne i el dret d’una persona a posar de lloguer amb seguretat el pis que ha comprat amb els esforços de tota una vida són, i han de ser, i estem convençuts que són, compatibles. Si hi ha una família, una persona que ha estalviat tota la seva vida, fruit de la seva feina i el seu esforç, i aquest estalvi l’ha invertit en comprar un pis per tenir un complement a la seva jubilació… Si algú ha fet aquest esforç d’estalviar i invertir en un pis i posar-lo de lloguer, també hem de protegir el dret d’aquesta persona a gaudir dels beneficis que deriven d’aquest habitatge. Segurament hi ha ocupacions de tipus delinqüencial que no s’haurien de permetre”.

Junqueras ha detectat la por de la societat i el rèdit que en treu la dreta. I ha virat el discurs.

Bon dia.