El català a les aules

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jutges amb fronteres contra el català'

L’objectiu d’aquesta entitat és combatre, de dalt a baix, l’ensenyament en català i totes les seves conseqüències, entre les quals que el 95% dels nois i noies que s’examinen per entrar a la universitat agafin les preguntes en català amb normalitat. Això és el que combaten: la normalització, que el català sigui normal. I els jutges els han donat la raó

This browser does not support the video element.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va establir ahir que entregar les preguntes de l'examen de selectivitat només en català és discriminatori.

Les normes de les proves, que depenen de la Generalitat, deien que les preguntes es lliuraven en català i que si algun alumne ho demanava, els hi donaven en castellà. Doncs bé, ara, el tribunal ha donat la raó a l'entitat Asamblea por una Escuela Bilingüe, argumentant que haver de demanar-les en castellà és contrari a la Constitució perquè vulnera els drets dels alumnes a no ser discriminats i el dret a l'educació.

Cargando
No hay anuncios

Però fixin-se quina és la realitat. Per començar, encara que les preguntes estiguin en català, l'alumne pot contestar l'examen en castellà. I el més important de tot: només un 5% dels alumnes demana els exàmens en castellà. Vull dir que rebre els enunciats de l'examen en català forma part de la normalitat de la immensíssima majoria dels estudiants. Rebre'ls en català. Aquí no s'està discriminant ningú. Però hi ha entitats que de la llengua volen fer-ne un problema i jutges disposats a problematitzar el català.

El tribunal ha argumentat que l'interès de l'alumne és superior al de l'administració. Des del nostre punta de vista, és exactament al revés, el tribunal emmascara de defensa de drets individuals el que no és més que l'interès de l'ordenament constitucional que estableix que el castellà és obligatori (article 3 de la Constitució, tots els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà) i les altres llengües... les altres llengües, ja t'apanyaràs.

Cargando
No hay anuncios

I encara, el tribunal ha pres una decisió no menor: ha reconegut que aquesta associació pel bilingüisme és part afectada i té dret a recórrer quan es tracta d'una entitat contrària a la immersió. L'objectiu d'aquesta entitat no és, doncs, de filar prim per garantir un dret individual d'un estudiant, sinó de combatre, de dalt a baix, l'ensenyament en català i totes les seves conseqüències, entre les quals que el 95% dels nois i noies que s'examinen per entrar a la universitat agafen les preguntes en català amb normalitat. Això és el que combaten: la normalització, que el català sigui normal, en aquest cas, la llengua acadèmica. I els jutges els han donat la raó.

Amb aquest constant degoteig de sentències contra l'ús del català, que parteixen del predomini del castellà de la Constitució en avall, és molt difícil, per no dir impossible, que el català sigui normal. Aquestes són les dimensions legals del camp de joc on podem jugar. Amb aquestes sentències s'aprofundeix en l'efecte que el català sigui la llengua marcada. I això la posa sota sospita per als que l'han d'aprendre i minva l'autoestima dels que la parlem, que a les motxilles amb què sortim de casa cada dia hi hem d'afegir la de defensar l'ús del català. I aquí és on la nostra actitud diària ha de fer més gran el camp de joc.

Cargando
No hay anuncios

Bon dia.