L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'ensurt era perquè "Catalunya sentís la necessitat de la protecció de l'Estat"'

Villarejo va dir ahir que el CNI volia “donar un petit ensurt a Catalunya". I avui, aquest matí, ha dit als periodistes que si volen proves vagin al seu arxiu, que en té, però que el jutge l’ha declarat secret. 

I ha precisat això de l’ensurt en declaracions als periodistes a les portes del jutjat.

“Que Catalunya sentís la necessitat de la protecció de l’Estat”. Perquè això, diu Villarejo, ho fan els estats, organitzen comandos que fan accions “per tranquil·litzar”. O sigui, per espantar, per paralitzar. I que l'agost del 2017 es mor l’imam de Ripoll a Alcanar quan li exploten les bombones de butà, i els seus deixebles decideixen actuar pel seu compte. I això és el que fa que el director dels serveis secrets espanyols, el general Félix Sanz Roldán (a qui Villarejo no pot veure), “calculés malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya”. Bé, de petit ensurt, res. Els atemptats van fer una quinzena de morts i vora 150 ferits de 35 nacionalitats. 

I llavors, és clar, tothom es pregunta si Villarejo té cap credibilitat.

Mirin, Villarejo és un policia dels que treballen a les clavegueres de l’Estat, que empastifa tot el que toca, que sap els secrets de tothom perquè l’Estat primer i clients privats després el feien servir o el contractaven per espiar, gravar i filtrar. De fet, el judici en què ahir parlava Villarejo se celebra perquè està acusat de treballar per a clients privats ("busca’m informació que perjudiqui el meu competidor") quan era policia. En volen una de bona? Una de les empreses que va contractar Villarejo va ser Iberdrola. Saben a qui va fitxar Iberdrola fa un parell d’anys perquè fes de conseller internacional, amb un sou anual de 240.000 euros? Félix Sanz Roldán, així que va plegar del CNI. O sigui que aquest personatge fosc sap de què parla.

Ell, personalment, pot no tenir gaire credibilitat, però el seu relat és creïble: Villarejo col·laborava amb el CNI. L’imam de Ripoll va ser confident del CNI fins a la seva mort, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’havien visitat a la presó on estava complint condemna per tràfic de drogues, i no només ningú no va impedir que un tipus així treballés com a imam a Ripoll, sinó que la Policia Nacional el va visitar a Ripoll fins a tres vegades abans dels atemptats. I a vostès no cal que els expliqui que aquell trist 17 d’agost faltava menys d’un mes i mig per a l’1 d’Octubre.

Tot aquest context i molt altres detalls són base suficient perquè l’Estat investigui, però l’Estat no ha investigat. Es van jutjar els terroristes que van sobreviure als atemptats i amb això es va donar per tancada la carpeta. Però el Congrés es va negar, amb els vots en contra del PP i del PSOE i l’abstenció de Podem, a investigar si en els atemptats de la Rambla i de Cambrils l’Estat hi va tenir alguna cosa a veure, per acció o omissió. En aquest sentit, els recomano el capítol de l’atemptat de les memòries del president Puigdemont on retrata un aleshores president Rajoy desconcertat, mal informat i gens interessat en liderar la crisi.

O sigui que Villarejo pot no tenir gaire credibilitat, però l’Estat tampoc no en té, si no fa net i ens dona explicacions, com correspon en un estat democràtic sobre l’absolut control de les eventuals pulsions violentes d’uns aparells de l’Estat disposats a tot per defensar-ne la unitat. Si l’Estat no investiga d’una manera creïble no sortirem de la sospita, però no de la sospita dels partits, sinó de la sospita ciutadana que avui retrata Miquel Ferreres: “Era veritat: un atemptat perquè ens oblidéssim del referèndum. Ara pensaran en un altre ensurt perquè oblidem Villarejo i tot el que ha dit”.

Per què a més a més, saben què passa? A les lleis que pensa tirar endavant el govern espanyol aquest any no hi ha la reforma del delicte de sedició. Ahir va sortir el ministre Bolaño a explicar-ho a la Moncloa. I quan li pregunten com és que no hi ha res d’aquestes dues lleis diu que l’any 2022 ha de ser el de la recuperació econòmica. Ja està, això és el que li interessa la situació de Catalunya al govern espanyol.

Que els partits i líders catalans treguin conclusions d’aquesta posició. La prioritat ja no és Catalunya perquè ja no està incendiada. ¿El govern de la Generalitat es pensa quedar de braços plegats?

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.