Política 11/01/2022

El govern espanyol no inclou la reforma de la sedició en el seu pla per al 2022

El full de ruta normatiu per a tot l'any esquiva la carpeta catalana i la monarquia

3 min
Albares, Rodríguez i Bolaños durant la roda de premsa a la Moncloa.

MadridTant la qüestió catalana com la Corona s’han convertit en una mena de kriptonita per al govern espanyol, que considera que l’afebleixen en el seu intent de fixar l’agenda política en un sol punt: la recuperació econòmica. Així, iniciatives com la reforma del Codi Penal per eliminar o rebaixar el delicte de sedició o el d’injúries a la Corona no consten a l’agenda legislativa del govern espanyol per al 2022 que va presentar ahir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en la roda de premsa de cada dimarts a la Moncloa.

L’anomenat pla normatiu inclou fins a 368 propostes, i no n’hi ha cap que estigui específicament destinada a afrontar la qüestió catalana. L’al·lèrgia és tan gran que l’executiu es resisteix encara a fixar una data per a la pròxima taula de diàleg amb la Generalitat a les envistes d’unes eleccions crucials a Castella i Lleó el 13 de febrer.

La reforma de la sedició era una proposta que havia posat sobre la taula Unides Podem amb l’objectiu de facilitar el retorn dels exiliats, però ara mateix el govern espanyol no situa el conflicte català entre les seves prioritats, almenys en l’àmbit legislatiu. “L’any 2022 és molt important per a la recuperació econòmica”, va subratllar Bolaños quan li van preguntar per la qüestió. “La prioritat del govern és la recuperació justa: acompanyar el creixement econòmic de més drets i llibertats és dignificar cada dia les condicions de vida dels nostres ciutadans”, va insistir. Tampoc es preveu cap reforma en l’àmbit de la Corona, ni tan sols en l’àmbit de la transparència.

Pla Anual Normatiu del govern espanyol per a 2022

El pla conté 368 propostes, de les quals 92 són lleis (11 d’orgàniques i 81 d’ordinàries) i la resta reials decrets. Entre els projectes citats per Bolaños que s’aprovaran pròximament destaca la llei d’habitatge, que té l’objectiu d’abaratir els lloguers; una llei d’equitat del sistema de salut per eliminar els copagaments; una de serveis socials per fixar una cartera mínima a totes les comunitats autònomes; una llei de ciència per garantir una carrera estable per als investigadors, o una contra el racisme i altres formes d’intolerància. També es portarà al Congrés una llei contra el tràfic de persones, que té com a objectiu posar les bases per a l’abolició de la prostitució, i es reformaran la llei de violència de gènere i la llei de salut sexual per garantir el dret a l’avortament.

Però el gruix de les lleis (40%) responen als compromisos del govern espanyol amb Brussel·les recollits al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. En aquest àmbit destaca la posada al dia de la llei d’indústria, que data del 1992, una llei per garantir el 5G, una sobre el sector pesquer i sobre la política agrària comuna (PAC) i una sobre energia nuclear i terrenys contaminats.

Polèmica amb Garzón

Tot i els intents del govern espanyol per explicar la seva agenda legislativa, les polèmiques no l’abandonen. L’última ha estat per les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, criticant les macrogranges i l’excessiu consum de carn per part dels espanyols a The Guardian, i que ja van ser desautoritzades dilluns pel president Pedro Sánchez i ahir mateix pel ministre d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, que va lamentar que Garzón no el consultés abans de parlar d’una matèria que és la seva competència.

La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va admetre ahir que aquestes polèmiques “no contribueixen” a explicar els esforços del govern per ajudar el sector ramader, que és “d’excel·lència i compleix tots els estàndards de qualitat europeus”, va remarcar. Tot i això, la ministra va treure ferro a la crisi entre els dos socis i va remarcar que “la salut del govern de coalició es mesura per la capacitat d’arribar a acords i aprovar iniciatives”. “Les decisions del govern es reflecteixen en el BOE”, va concloure.

El PP, però, ha olorat sang en aquesta polèmica i va a totes, fins i tot passant-se de frenada, com li va passar al senador Asier Antona, que va qualificar el ministre de “pollaboba”, un canarisme que significa cretí o imbècil. Els populars, que han anunciat mocions de reprovació al ministre als ajuntaments i comunitats on governen, van portar ahir la polèmica al Congrés i tant ells com Vox i Cs van demanar-ne la compareixença. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, va dir que Sánchez l’hauria d’haver destituït “des del minut zero”. Al PSOE hi ha molt de malestar amb Garzón perquè consideren que ha arruïnat les possibilitats de l’esquerra a Castella i Lleó abans de l’inici de la campanya.

stats