L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'escàndol és doble: la guerra bruta i que no passi res'
La pregunta de fons és si hi ha cap text que pugui blindar l'amnistia, davant una justícia que busca terrorisme en una mort per infart i, alhora, que mira cap a l’altra banda quan un president i un ministre surten en documents que proven la seva relació directa amb la guerra bruta.
L’escàndol perquè el president del govern espanyol estava al cas de la guerra bruta contra l’independentisme comença a ser doble. Perquè, per un cantó, tenim un president informat pel seu ministre de l’Interior que s’estan fent servir diners públics i funcionaris públics per destruir la reputació i la vida d’adversaris polítics.
Avui sabem que van buscar una possible trama de corrupció a la Sagrada Família (perquè la qüestió era atacar símbols catalans). Avui sabem que van intentar implicar el major Trapero ja el 2013 en una causa sobre tràfic de drogues.
O sigui, el primer ministre d’un govern democràtic, comportant-se com un vulgar dictador. El descrèdit que aquestes maniobres a les clavegueres suposa per a tots aquests propagandistes hipòcrites de l’estat de dret explica la lògica de l’acudit d’avui del Miquel Ferreres a la contraportada de l’ARA: “Informen que Rajoy controlava la policia patriòtica, i mira que a mi em sembla que ja ho sabia.
A mi em passa el mateix en la qüestió de l’imam de Ripoll; tinc clar què va passar, però com que a l’imam el van fer desaparèixer, tardarem a veure-ho per escrit”.
Aquest és el primer escàndol. La guerra bruta. El segon escàndol és que no passi res. O sigui que fa un any que la justícia espanyola rebutja totes les querelles que li presenten sobre el tema: l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, les fiscalies de totes dues, els jutges d’instrucció de Madrid. O no admeten les querelles o se les van passant entre aquests tribunals. ¿Això és l’estat de dret? ¿Aquest estat de dret del qual ara s’omplen tant la boca per anar contra l’amnistia?
Mentrestant, parlant de l'amnistia, continua el desacord entre PSOE, Esquerra i Junts sobre com ha de quedar redactada la llei.
El principal entrebanc és si ha de parlar o no de terrorisme. El que volen Esquerra i Junts és que l’amnistia empari les causes de Tsunami i CDR. Com es fa això: ¿no dient res de terrorisme, perquè si no especifica queda clar que Tsunami i CDR són desordres? ¿O cal dir que el terrorisme queda exclòs quan hi hagi sentència ferma? Perquè recordin que el jutge del Tsunami parla de terrorisme per la mort per infart del turista francès (contra el criteri de la Fiscalia, que només hi veu desordres) i que els CDR remenaven substàncies explosives.
Això ha fet que Esquerra i Junts hagin presentat esmenes per separat a la llei d’amnistia (l’essència de les esmenes és la mateixa amb paraules diferents) per blindar els acusats de terrorisme, perquè, segons la legislació vigent a la UE, el terrorisme no es pot amnistiar.
La pregunta de fons és si hi ha cap text que pugui blindar l'amnistia, davant una justícia que busca terrorisme en una mort per infart i, alhora, que mira cap a l’altra banda quan un president i un ministre surten en documents que proven la seva relació directa amb la guerra bruta.
Aquí l'únic que està blindat és la barra dels que donen lliçons d’estat de dret.
Bon dia.
