L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Mañueco comença mentint sobre el català'

Els catalans són els ciutadans menys estimats d’Espanya. És la columna que està més en vermell. No aprovem enlloc, només al País Basc. Ja pot ser Catalunya el país on van trobar el seu futur centenars de milers d’andalusos o extremenys: en qüestions d’afectes, suspenem a tot arreu. Tenim notes d'afecte molt pitjors que els bascos, malgrat el terrorisme d’ETA. El discurs polític i mediàtic majoritari espanyol reprodueix i alimenta aquesta cultura, la qual cosa ens colpeja, perquè els mitjans espanyols tenen audiència a Catalunya, i tot això acaba impactant sobre la llengua, sobre el català

This browser does not support the video element.

Acabaré parlant del futur del català, però fixin-se per on hi arribarem. Hi arribarem per l'impacte del moment: el Front Nacional francès va passar el tall i pot guanyar les eleccions presidencials, i a Castella i Lleó l’extrema dreta de Vox ja és al govern presidit pel PP. Tot això són senyals preocupants, però, aleshores, agafem el toro per les banyes i anem a la pregunta que avui es fa Carme Colomina a la contraportada de l’ARA: “Si més de la meitat dels votants d’un país com França voten candidats que els politòlegs etiqueten com a «antisistema», ¿el problema és dels votants o del sistema?”.

Ho diu perquè el Front Nacional va quedar segon, perquè l’esquerra alternativa va quedar tercera i l’ultradretà mediàtic Zemmour va quedar quart i tots tres partits sumen el 52% dels vots.

Què hi tenim aquí? Els partits tradicionals fa molt de temps que no acaben de donar resposta a les necessitats de la societat. Faig servir conscientment l’expressió “no acaben de donar resposta”, perquè, amb tots els problemes que vulgueu, ¿quanta gent de tot el món no voldria disposar de la nostra sanitat pública, de la nostra educació, dels nivells de seguretat, etc.? Però és un fet: si la majoria de la gent vota partits “antisistema” vol dir que el sistema ha perdut legitimitat. Per què n’ha perdut? Perquè l’esquerra es va llançar en braços del capitalisme, perquè derrotat el marxisme, el capitalisme cada cop reparteix pitjor la pobresa, perquè els costos de la immigració els han pagat els més pobres… Dona per a una monografia. 

Cargando
No hay anuncios

Però el cas és que en la seva recerca d’un partit que solucioni problemes, els ciutadans que van a votar busquen solucions noves perquè les solucions de sempre ja es veu que no funcionen.

Una altra cosa és que els de les noves solucions no solucionaran res, més aviat ho espatllaran tot. Alguns perquè no els importen gens els problemes de la gent, i hi són pels seus interessos. ¿O és que els italians importaven gaire a Berlusconi i els americans a Trump? I Vox a Castella i Lleó? Doncs permet al PP descarar-se definitivament i posar discurs polític al pensament íntim de togats i uniformats espanyols i a les baixes passions de molts votants.

Cargando
No hay anuncios

Mirin quina pirueta ha hagut de fer La Razón per salvar-li la cara al PP, que ahir va pactar amb la ultradreta explícita: “Mañueco anuncia que el millor està per arribar amb el seu govern”. Defineixi “el millor”, sisplau, perquè de moment ja han anunciat que es carreguen la llei de violència de gènere i la de memòria històrica.

Ahir el president investit, Mañueco, del PP, va dir que ell pacta amb Vox, sí, però que els socialistes…, ui els socialistes: “Aquí no hi ha pactes amb separatistes que consideren inferiors els nens que parlen castellà. Aquí no es pacta amb els que organitzen homenatges per rebre com a herois els terroristes assassins d'ETA. Aquí no es pacta amb els colpistes que qüestionen la democràcia a Espanya i, per això, el que fan vostès, senyor Tudanca i senyor Sánchez, és un exercici d'hipocresia”.

Cargando
No hay anuncios

Aquest és el to: la manera de definir independentistes catalans és dir que són uns supremacistes. Sort que el millor està per arribar!

D’aquesta manera, no els estranyin resultats d’enquestes com aquest: els catalans són els ciutadans menys estimats d’Espanya. És la columna que està més en vermell. No aprovem enlloc, només al País Basc. Ja pot ser Catalunya el país on van trobar el seu futur centenars de milers d’andalusos o extremenys: en qüestions d’afectes, suspenem a tot arreu. Tenim notes d'afecte molt pitjors que els bascos, malgrat el terrorisme d’ETA. El discurs polític i mediàtic majoritari espanyol reprodueix i alimenta aquesta cultura, la qual cosa ens colpeja, perquè els mitjans espanyols tenen audiència a Catalunya, i tot això acaba impactant sobre la llengua, sobre el català.

Cargando
No hay anuncios

Què podem fer nosaltres? Mirin, ahir hi va haver un acte d’Òmnium i aquí en tenen la crònica que firma la Laia Vicens, de la qual m’ha interessat molt el que explica que va dir Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos per a la Formació: els humans aprenem per sobreviure o per plaer. Si el català no sempre és necessari per trobar feina, que almenys sigui estimulant i satisfactori aprendre’l. Els no catalanoparlants han de fer classes orals, s’han de trobar amb classes divertides de català, els ha d’agradar anar a classe. El problema és que a l’escola no s'ensenya a parlar ni en català ni en castellà, perquè fem el que ens demana la selectivitat i a la selectivitat no hi ha cap prova oral.

Cargando
No hay anuncios

Què té a veure això amb el que dèiem al principi? Doncs que cal que els nostres instruments públics (els partits polítics, els sistemes d’ensenyament) siguin útils, positius, que transformin realment. Si no volem que quedin arraconats.

Bon dia.