L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Mazón. Plega un xaiet amb ulls plorosos, cínic i mentider'

Carlos Mazón ha comparegut aquest matí i ha anunciat que dimitia. Ha demanat a PP i VOX, els grups parlamentaris que aguanten el seu govern, que pactin el seu substitut. La idea de Mazón és, doncs, plegar de president, però continuar com a diputat per mantenir aforament i poder ser jutjat només pel Tribunal Suprem, aquella Sala Segona la qual el PP es vantava de controlar per la porta del darrere.

Mazón ha anunciat la seva dimissió, però ja veurem com acaba aquest episodi perquè si Vox es nega a investir un altre president del PP, el País Valencià haurà d’anar a eleccions anticipades. 

Avui queda per sentir Feijóo, que ha quedat ben retratat per la seva falta d’autoritat, perquè fins al dia de l’acte del primer aniversari encara defensava Mazón i l’ha encobert des del principi. Ara, esclar, renega de Mazón. I queda per sentir Santiago Abascal, el líder de Vox, que té la clau de la governabilitat del País Valencià.

Però mentre esperem a saber com es descabdella l’assumpte, hem de parlar del comiat d’avui de Mazón. Han estat 20 minuts increïbles, al·lucinants, insòlits. Mira que és difícil batre el rècord d’indecència política de la seva presidència. Doncs l’ha batut. L'ha batut presentant-se com a víctima. Ell. Com a víctima. Amb 229 morts per la incapacitat del seu govern, la víctima és ell, que ja no pot més.

Mazón: “Els puc assegurar que per voluntat personal, hauria dimitit fa temps. Hi ha hagut moments insuportables, per mi, però sobretot per la meva família. Creia de cor que em seria més fàcil demostrar des d’aquesta talaia el que va ocórrer en la gestió de l’emergència, la informació de què no vam disposar, les ajudes que no van arribar, i sobretot, que podria ajudar a alçar aquesta terra després de la devastació.”

Com Camilo Sesto, “ya no puedo más”. En el fons, el que hem sentit aquest matí tenia forma de testament polític, però no era més que un plec de descàrrec, una mena d’esborrany del que declararà davant el jutge perquè no l’enviï a la presó. Ell, l’home que no tenia la informació, l’home que no ha tingut l’ajuda. L’home que és bona persona al costat d’una mala persona anomenada Pedro Sánchez.

Mazón: “Ha volgut utilitzar les víctimes com a ariet, i ni demanant ajuda o recursos ens en van donar, ni tan sols els dies posteriors a la tragèdia, quan ho necessitàvem amb urgència. Espero que quan baixi una mica el soroll la societat pugui distingir entre un home que s’ha equivocat i una mala persona”.

Mazón ha volgut morir matant, però els cadàvers polítics ja no poden matar. Que digui que no tenia la informació és mentida. Per demostrar la mentida, agafin les gravacions dels programes del temps de la tele valenciana d’aquell matí. Agafin la gravació de la consellera al Centre d’Emergències, dient, a les 2 de la tarda, que els amoïnava l’estat del barranc del Poio. Podem parlar de l’ajuda del govern espanyol, però tot el que diu Mazón és indefensable. Si no n’han tingut prou, escoltin-lo repassant la llista d’èxits del seu govern, que inclouen la resistència del separatisme català.

Mazón: “Em dirigeixo, per tant, també i en aquest moment, a aquella majoria parlamentària viva, vigent i en marxa. La que ha acabat amb l'impost de successions i molts d’altres, amb la imposició educativa i la política separatista com a negoci lingüístic. La que segueix abaixant impostos, construeix per fi centres de salut, hospitals, escoles, tramvies. La que ha portat la gratuïtat educativa total de 0 a 3 anys, declara la guerra a la burocràcia, reclama l’aigua que ens mereixem, protegeix la nostra agricultura amb sentit comú i, en definitiva, defensa la llibertat.”

Quan tinguis una crisi d’imatge, fes sortir els catalans o el català, que seràs immediatament aplaudit. Mazón parlant de separatisme. Ell, o ells, els que es passen el dia separant el català del valencià. Parlant d’imposició lingüística, quan fan un referèndum i la majoria de pares valencians volen el valencià per als seus fills.

Mazón s’ha acomiadat a l’altura de la seva presidència: amb el cinisme de presentar-se com un xaiet amb ulls plorosos i com la víctima d’uns dolents, com un mentider que diu que no tenia informació, com el triomfador d’una política de resistència al separatisme, ell, que separa el valencià del català. 

Bon dia.