Mazón i Feijóo: el bloqueig del PP
Ha passat un any de la dana i el president Mazón encara s’està pensant què ha de fer. En quin món viu? Un any i encara no ha entès per què el seu comportament genera tant de rebuig? I Feijóo, el president del PP, tot just ara comença a pensar que potser li hauria de clavar una empenta. El que per decència s’hauria hagut de fer des del primer moment. Sembla que el poder alimenta la insensibilitat. Tot el que Mazón treu de les manifestacions d’indignació ciutadana és que s’ha de retirar a reflexionar. Quant de temps necessitarà per fer l’únic gest de decència que els fets reclamaven des del primer moment: plegar, demanar perdó i sortir de l’escena? És un cadàver polític ambulant. No té gens de credibilitat, per la seva negligència, per la seva irresponsabilitat i sobretot per la incapacitat de no entendre que el seu comportament el desautoritzava per sempre. Quan un dirigent s’enroca i perd tota noció de realitat, la responsabilitat es trasllada al partit. Les estructures orgàniques no hi són perquè sí. Forma part de les responsabilitats dels que manen actuar quan algú s’encapsula en un ego que li impedeix percebre la realitat. Feijóo ha estat incapaç de fer-lo plegar. I s’ha viscut un dels més miserables espectacles de la política espanyola: un president enrocat en si mateix i incapaç de connectar amb una ciutadania tocada per la tragèdia.
Costa d'entendre que s’aspiri a governar estant tan lluny de la realitat i de les persones. Fins i tot el president Aznar ha aixecat la veu per reconèixer que aquesta situació era insostenible. És trist que es necessiti tant de temps perquè es comenci a assumir el que era evident des del primer moment.
Però aquest episodi és també un indici del desconcert del PP, que ha fet del soroll l'única estratègia política contra el govern, i que en la seva incapacitat de fer passos significatius endavant deixa a Vox una pista de creixement que comença a fer forat. Cada cop té Abascal més a sobre, i Feijóo segueix aferrat al seu mètode: fer passar el soroll per sobre de les idees, les propostes i els projectes.
Mentre Mazón reflexiona, el PP ha organitzat al Senat una operació d’acorralament de Pedro Sánchez amb molta fressa i poca endreça. Una allau d’acusacions disperses i confuses (el soroll sempre per davant de la veritat) que veus de segona fila tiraven contra el president i que ha permès a Sánchez sortir més content que no havia entrat. Fa temps que és evident que Feijóo i el seu equip no tenen o no volen explicar cap projecte ni arriben a construir un perfil innovador que tingui capacitat d’atreure el personal en un moment complicat. El PP viu entre quan plegarà Mazón i quan es forçarà el pas al costat de Feijóo, si es pretén guanyar unes eleccions pel perfil propi, i no només per la satanització de l’adversari. Una estratègia amb un deix d’inseguretat que, volent ofegar l'adversari, li dona aire.
