L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Millora del finançament: uns 600 euros més per cada català'

Tenim una xifra important sobre finançament, que no s’ha publicat enlloc, que comentarem de seguida. Però abans, el president Pujol continua evolucionant bé de la pneumònia per la qual va ser ingressat i podria rebre l’altra relativament aviat. D’aquesta manera, estaria a punt per comparèixer dilluns que ve davant del jutge de l’Audiència Nacional de forma telemàtica, Pujol a Barcelona i el jutge a Madrid. Aquesta compareixença són ganes de rabejar-se en Pujol, perquè servirà perquè el jutge decideix si l'expresident està en condicions de declarar en el seu judici o no, quan resulta que els metges forenses han redactat un informe per al jutge que ratifica el que ja els dèiem ahir aquí a l’anàlisi, que Pujol no està en condicions de declarar perquè no és conscient dels seus límits, no està en condicions d’autodefensar-se. I, aleshores, la pregunta és: ¿si els metges encarregats per la justícia d’avaluar l’estat de Pujol ja t’han dit que no està en condicions de declarar, per què el crides a comparèixer? ¿Un jutge ha de valorar mèdicament una persona? Són ganes.

Mentrestant, ja fa setmanes que els anem avançant l’estat de les negociacions per al nou sistema de finançament, que, recordem-ho, va ser una de les condicions d’Esquerra per investir Salvador Illa. Ahir la vicepresidenta Montero es va reunir amb totes les comunitats i va anunciar que presentarà el nou model cap al febrer. Perquè el vell fa anys que està caducat i és profundament injust. Un exemple: un extremeny rep mil euros més de finançament públic que un murcià. Com sempre, per canviar el sistema de finançament Catalunya ha de fer de llebre. I esclar, si fa de llebre l’acusen d’insolidària, i les comunitats del PP troben inadmissible que es negociï bilateralment amb Catalunya. I aquí és on Montero va intentar la quadratura del cercle: hi ha bilateralitat amb tothom, perquè tothom té competències específiques que altres no tenen: en el cas de Catalunya, els Mossos i les presons. Per tant, la bilateralitat serà com el cafè per a tothom, i tothom hi sortirà guanyant perquè l’Estat hi posarà més diners. Cap comunitat en sortirà perjudicada. La quadratura del cercle només és possible si l’Estat hi posa més diners (que són nostres, dels nostres impostos, no cal dir-ho). De l’ordinalitat Montero només en va dir que “encara no està acabat el model”, tot i que la consellera Alícia Romero ha assegurat que el nou model garantirà el principi d’ordinalitat, que hi haurà ordinalitat, segur. O sigui que si Catalunya és la tercera a pagar, no serà la desena a rebre, com passa ara. 

Així, fonts coneixedores de la negociació expliquen que la millora que significa per a Catalunya el nou sistema de finançament encara no està tancada, perquè no s'ha acabat de decidir amb quin criteri de població ajustada se sustentaria. S’està prou a prop de la xifra final per dir que Catalunya s’igualarà a les comunitats més ben finançades, cosa que voldria dir uns 600 euros més per cada català. Aquesta és la dada a retenir. Si ara rebem uns 3.400 euros per cap, aproximadament, amb el nou model serien uns 4.000. Probablement 3.900 i escaig, per allò que no sembli tant.

Acabo. Mentre que qualsevol cosa que planteja Catalunya és rebuda al crit d"Insolidaris!", el govern de Pedro Sánchez ha volgut donar un toc de modernitat als seus missatges amb motiu dels 50 anys de la mort de Franco, que serà demà passat. I per demostrar que Espanya viu en llibertat, ha penjat a la Gran Vía de Madrid aquesta gran pancarta:

“Poder posar un anunci en català enmig de la Gran Vía”. Està molt bé. Això sí, poder ensenyar en català a les escoles sense que s'hi fiquin els jutges ja són figues d’un altre paner d’aquesta Espanya en llibertat.

Bon dia.