L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Netanyahu, del dret a defensar-se a la neteja ètnica'

Dilluns Netanyahu va gravar un vídeo per explicar als israelians per què deixava entrar camions amb menjar a la Franja de Gaza, i ho va dir ben clar: li truquen països aliats per dir-li que no poden suportar les imatges de nens famolencs. 

De fet, ahir l’ONU va alertar que 14.000 nadons poden morir de fam les pròximes 48 hores a Gaza causa del bloqueig i dels bombardejos. I ahir mateix una majoria de països de la UE va mostrar-se a favor de revisar l’acord d'associació UE-Israel, formalment comercial, per no respectar els drets humans. Potser els efectes pràctics que tindran aquests moviments de Brussel·les no seran gran cosa, però els efectes polítics sí. La política de convertir Gaza en un abocador de runa on no pugui viure ningú, que ja ha costat més de 50.000 morts, ha convertit Netanyahu en un presumpte criminal als ulls del Tribunal Penal Internacional i està convertint Israel en un país assenyalat per una part significativa del món.

Ha costat molt, ha costat que veiem nens esquelètics, però la guerra a Gaza ha trencat dos grans tabús. Un, a Israel: el govern ha ordenat matar població civil, amb bombes, bales o gana, a consciència, a plena llum del dia, davant els ulls del món. Ja no importa: és més, importa que tothom vegi amb quina crueltat es venja quan l’ataquen (amb la inestimable ajuda dels Estats Units) perquè a tothom n'hi passin les ganes. I a Europa, lògicament prudent perquè l'antisemitisme va justificar els camps d’extermini nazis i és un fet que l'antisemitisme actua als carrers d’Europa, ha decidit que la por a revifar flames antigues no pot impedir la censura severa del que està fent Israel.

Si ho portem a Espanya, ja fa temps que tenim una paradoxa: el PP i Vox donen suport a Israel (amb diversos graus d’entusiasme públic) i l’esquerra fa causa comuna amb els palestins. Fa 50 anys era al revés: la dictadura de Franco no va tenir mai relacions diplomàtiques amb Israel, el "judaismo"era un delicte com la maçoneria, i Franco era “el amigo del islam”. Les ambaixades a Madrid i Tel-Aviv es van obrir en democràcia. El cas és que ara el Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per aprovar una llei d’embargament d’armes d’Israel (no comprar-n'hi) amb 176 vots a favor i 171 en contra.

Tot i això, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja ha dit que dependrà de cada cas, que no fos que els militars espanyols quedessin desprotegits. I l’embargament depèn de la normativa europea, així que no es pot decretar en solitari.

La derivada a Catalunya d’aquest canvi en l'escenari internacional és que la Generalitat tancarà de manera immediata l’oficina de relacions comercials a Tel-Aviv, per pressió de Comuns i amb el suport d’Esquerra. Amb aquesta decisió, Illa s’alinea amb Pedro Sánchez, com no podia ser d’una altra manera, aprofitant els vents que bufen des de la UE, i acontenta els dos socis d’investidura, especialment Comuns. 

Bon dia.