L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ningú no vol cedir, perillen els pressupostos'
El PSC argumenta, i és veritat, que és al Govern a qui toca buscar els suports. El que no diu, i també és veritat, és que no aprovant els pressupostos perjudica els interessos de la gent
Avui falta una setmana perquè s’acabi el mes de gener i el Govern de la Generalitat encara no ha aconseguit aprovar els pressupostos per a aquest 2023. Avui hi torna a haver una reunió entre la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, i Alícia Romero, la portaveu parlamentària socialista. Una reunió que començarà amb una novetat:
El Govern s’obre a estudiar la B-40 per estovar el PSC, el quart cinturó, que connectaria Sabadell i Terrassa. Amb tot, els haig de dir una cosa: Esquerra diu que no vol empassar-se la B-40, i el PSC, o sigui, Salvador Illa, diu que això és el que hi ha. Esmento el primer secretari del PSC perquè és ell qui marca l’estratègia i ho fa d’acord amb Pedro Sánchez.
Tant és així que, precisament, el fet que Aragonès fes arribar a Sánchez el malestar perquè el PSC no aprovés els comptes mentre que Esquerra sí que havia aprovat els del PSOE se li ha posat molt malament a Illa, a part de no haver servit per a res. No es perdin aquest article de David Miró:
“Esquerra ensopega amb la mateixa pedra que CiU: l’orgull del PSC”. Esquerra s’ha passat mesos refusant la mà estesa d’Illa. Mà estesa, s’entén que a canvi de reconeixement de la recuperada centralitat socialista. Ara que Esquerra sí que vol els vots del PSC, perquè els necessita, Illa fa el paper de l’ofès digne. Diu Miró: “Convé no humiliar mai algú que potser necessitaràs en el futur”. Esquerra va pensar que tenint un paper determinant a Madrid ja n’hi havia prou per tenir el PSC sota control. I no ha estat així. Resultat? No està gens clar que hi hagi d’haver pressupostos. Al PSC sembla que li són igual els costos, perquè argumenta, i és veritat, que és al Govern a qui toca buscar els suports. El que no diu, i també és veritat, és que no aprovant els pressupostos protegeix els seus interessos de partit però perjudica els interessos de la gent.
Un últim apunt: a hores d'ara ja ni recordem que al Parlament hi ha una majoria de diputats independentista amb la qual hauria estat possible aprovar uns comptes. Però aquesta majoria ja sabem que no ha funcionat mai, la qual cosa vol dir què posen per davant els partits. Tots. I així els va, i així ens va.
Bon dia.
