Política 23/01/2023

ERC i el PSC mesuren el preu del desacord

S’exhaureix el termini que es van donar Aragonès i Illa sense cap avenç en les negociacions

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder  del PSC, Salvador Illa.

Barcelona"Si al president no li agrada el nostre plantejament, que busqui suport en altres grups parlamentaris". El primer secretari del PSC, Salvador Illa, es plantava dissabte rebutjant que les negociacions pels pressupostos amb ERC s'allarguin artificialment. Si Pere Aragonès vol un acord amb els socialistes, haurà d'acceptar que el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la B-40 en formin part. Amb totes les cartes sobre la taula, i sense cap avenç durant el cap de setmana malgrat que tant Illa com Aragonès han mantingut contactes discrets, segons el líder socialista ha explicat a Catalunya Ràdio. Els dos partits ja calculen quin serà el preu que hauran de pagar pel desacord. Al Govern li preocupa la imatge de soledat. Sense socis parlamentaris més enllà de l'estèril suport dels comuns, la legislatura podria quedar tocada de mort: el simbolisme dels pressupostos fa que no només siguin una eina útil per gestionar les finances sinó també per demostrar estabilitat política. Aquest seria el principal preu per als republicans si el 2023 no hi ha pressupostos. Però si n'hi ha serà perquè hauran acceptat pagar un preu que consideren excessiu: impulsar tres projectes als quals s'oposen frontalment tant al territori com a la seu nacional del carrer Calàbria. I, a més, qui en capitalitzaria l'èxit seria el PSC, el seu principal rival a les urnes en les pròximes eleccions municipals i també en les futures eleccions catalanes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Al Palau de la Generalitat han activat els darrers dies diverses palanques per pressionar els socialistes, que, de moment, no tenen intenció de moure's ni un mil·límetre. La primera consisteix en reclamar que intercedeixi el PSOE. Ho va fer el mateix Aragonès dirigint-se al president espanyol, Pedro Sánchez, durant la cimera hispano-francesa de dijous a Barcelona. I, segons fonts consultades per l'ARA, també hi ha hagut contactes a Madrid amb el mateix objectiu. Sense resultat. La Moncloa commina els republicans a arribar a un acord amb el PSC i no participarà en l'estratègia de la pressió. Fonts socialistes subratllen que ERC va renunciar a aquesta carta quan va condicionar el seu suport als pressupostos de l'Estat a la reforma del Codi Penal. Esquerra, doncs, ja ha cobrat i el PSOE considera que no li deu res. "Si haguessin exigit l'aprovació dels pressupostos catalans a canvi dels espanyols seria una altra cosa, però la seva prioritat era acabar amb la sedició", expressa una font socialista. Ara Esquerra avisa que la seva actitud al Congrés podria canviar si rep un no del PSC, però a Sánchez fins i tot li podria interessar allunyar-se dels republicans en l'últim any de legislatura.

Les tres palanques de pressió d'Esquerra

Els republicans ja han assumit que serà molt difícil fer canviar d'idea al PSC, però, tot i això, han activat tres palanques de pressió sobre ells. La primera consisteix a demanar a Pedro Sánchez que intercedeixi; la segona, fer servir la foto conjunta d'aquest dilluns entre Aragonès i les patronals i els sindicats; i la tercera, seguir programant reunions amb JxCat.

La segona palanca de pressió la veurem en pràctica aquest dilluns. Aragonès ha convocat al Palau de la Generalitat els principals sindicats i patronals del país, que van signar un acord amb el Govern al desembre per als pressupostos del 2023. Aquesta és una via perquè ERC demostri que no està tan sola com diuen els socialistes i que, malgrat la debilitat parlamentària, poden teixir aliances amb els agents socials. I encara hi ha una tercera palanca. Dimarts el Govern es tornarà a reunir amb JxCat. Els de Laura Borràs reclamen els mateixos macroprojectes que el PSC i, a més, una rebaixa fiscal i un acord per refer la unitat estratègica de l'independentisme. El preu a pagar per a ERC, doncs, podria ser fins i tot més elevat, però serveix per mantenir viva la idea que sense els socialistes els pressupostos encara són possibles. Aquest diumenge el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha demanat "seriositat" al Govern en les negociacions i ha criticat que anunciï "acords imminents amb el PSC" mentre "demana socors a Sánchez". "Els pressupostos s'han de negociar i decidir a Catalunya i al Parlament", ha apuntat.

De guanyadors i perdedors

I quins són els càlculs que fa el PSC? Un cop han jugat fort la carta de les infraestructures necessiten fer evident que qui renuncia als seus postulats és ERC i no pas ells. I quan en una negociació és necessari que algú surti com a perdedor es fa difícil pensar que tingui cap possibilitat d'èxit. Si ERC no cedeix i el PSC acaba donant suport als pressupostos sense els macroprojectes haurà de pagar el preu de la credibilitat. Un preu que Esquerra vol que els socialistes paguin sigui quin sigui el resultat de la negociació i, per això, recorden que fa mesos el mateix Illa s'oferia a aprovar els pressupostos en un cap de setmana. Aquest diumenge la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, insistia en aquesta idea remarcant que, "si hi ha voluntat política, en una hora podria haver-hi acord de pressupostos". Els socialistes també haurien de pagar un altre preu polític si aproven els comptes: donarien aire a un Govern que el necessita si vol allargar la legislatura.

Aquest diumenge s'ha exhaurit el termini que s'havien donat fa una setmana Aragonès i Illa, quan es van trobar a Arenys de Mar. No hi ha acord, però cap de les parts vol ser qui trenqui la baralla. Per això podríem continuar assistint al vodevil dels pressupostos aquesta setmana. Dimecres hi haurà cara a cara entre Illa i Aragonès a la sessió de control al Parlament i aquella mateixa tarda el Govern porta a votació de la cambra la pròrroga pressupostària del 2023 –que va entrar en vigor automàticament l'1 de gener–. I encara s'espera més tensió dijous, quan els socialistes presenten a votació el suport a la B-40 i també a l'ampliació de l'aeroport del Prat. I també en l'horitzó més pròxim, ERC reuneix el cap de setmana que ve les seves bases a Lleida en un congrés que, depenent dels acords a què arribi la direcció, podria resultar més complicat del que esperaven. Si PSC i ERC calculen el preu que haurien de pagar pel desacord, ¿algú calcula el que haurà de pagar Catalunya?

stats