L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El país de Messi, Rosalía... i el finançament'

Per començar, s’ha confirmat allò que els avançàvem dijous de la setmana passada, que és que en la negociació entre Esquerra, el Govern, i el govern espanyol, estava encallat el traspàs de la recaptació de tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. Que la resta de la negociació, sobretot la que va havia de donar lloc a la xifra de millora d’ingressos estava avançada, però que l’Agència es resistia. El traspàs de la recaptació dels impostos a l’Agència Tributària de Catalunya és un escull doble. Primer, tècnicament, perquè pensin en la potència d’Hisenda i passar-la a una altra administració. I després, políticament. Hisenda és una estructura d’Estat, i els inspectors d’Hisenda no volen el traspàs, entre altres raons perquè deuen pensar que ja falta menys perquè caigui Sánchez i decaigui tota aquesta negociació. 

En tot cas, ahir, Esquerra va explicar que ajorna el debat sobre la recaptació fins a l’any que ve, amb la intenció que abans de final d’any hi hagi un acord per a un sistema de finançament i una millora clara dels ingressos d’una Generalitat finançada molt per sota de les seves necessitats. Aquesta negociació ha passat per moments de tot, en bona part a causa dels interessos de la vicepresidenta Montero, que ha de ser candidata a Andalusia l’any que ve i té un recorregut incert. Entre altres raons perquè en matèria de finançament ja sabem que la idea de la qual es parteix sempre és que els catalans paguin i callin.

Un dels noms del dia torna a ser el de Carlos Mazón, que compareix avui en una comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Inicialment, era una compareixença per sortir del pas, però se li ha complicat. Perquè ara s’ha sabut que Mazón va ser informat que Utiel s’inundava perquè l'hi va dir l’aleshores consellera Salomé Pradas, que li va trucar al restaurant, però ell va seguir la sobretaula i això que ja eren dos quarts i mig de sis de la tarda.

A part d’això, no se sap què va fer entre el moment que va sortir del dinar, al vespre, i en el que va arribar al Centre d’Emergències. Com més va, més clar és que Mazón és allò que en diem un pobre home, algú que ha arribat inesperadament a on mai s’hauria pogut imaginar que arribaria, amb poca personalitat, sense programa, sense projecte i sense cap mena de sentit institucional.

Per cert, Mazón encara no té relleu, el PP valencià no vol imposicions del PP de Madrid i Vox encara hi haurà de dir la seva. Feijóo s’està lluint. Va començar a lluir-se aguantant Mazón tot un any i ara està quedant més en evidència que mai que depèn de Vox.

És clar que per noms propis hi ha el de Messi, que no ha tingut cap problema per demostrar que el Barça és casa seva i que en té prou d’anar sense avisar al Camp Nou perquè el deixin entrar. Aquesta part de la visita és molt natural. El missatge amb què ho va anunciar a Instagram és un recordatori que la seva sortida del club és una ferida que no està tancada.

I, finalment, si de noms propis parlem hi ha el de Rosalía, que ahir va ser al programa de TVE 'La revuelta' , on es va emportar l’audiència còmodament. Ara no farem tota la teòrica sobre Rosalía, però per parlar-ne cal tenir en compte abans que res que estem davant un fenomen mundial, capaç de fer un gir a la seva carrera que ha enlluernat el món de la música. Cal no regatejar-li aquest reconeixement. Una altra cosa és que hi hagi una contradicció entre la invocació a la vida contemplativa que canta a Lux i les lectures que diu que l'han inspirat, i la mateixa naturalesa del seu modus vivendi, que necessita la fama i l’estrellat. Amb tot, estem davant d’una artistassa de la qual hem d'esperar nous i inesperats girs.

Bon dia.