L'anàlisi d'Antoni Bassas: Tu a Prats de Molló i jo a la Xina

La setmana comença amb l’actualitat plena de presidents: 

Trump i Von der Leyen han tancat l’acord pels aranzels entre els Estats Units i Europa. Ja hem llepat perquè el nostre vi, el nostre oli i tot el que hi exportem pagarà ara un 15%, la qual cosa és un mal menor, però és un mal.

El president Sánchez també apareixerà avui per fer balanç abans de les vacances: traurà pit per les lleis que aconsegueix aprovar, malgrat tot, però el subtext del que estarà pensant és un altre: ara venen les vacances i haurà arribat viu al setembre, la qual cosa, per a ell, és un bé… menor. Està en disposició d’aprovar pressupostos per a l’any que ve? Ara mateix, no ho sembla.

I un altre president, Carles Puigdemont, també és notícia. Ahir va reunir unes 1.500 pesones a Prats de Molló per celebrar-hi els cinc anys de la fundació de Junts per Catalunya. 

Puigdemont va intentar oferir un bany d’autoestima a la seva gent, amb cites a Xavier Trias (“a aquells que ens enterraven, que us bombin!”) i va explicar així la utilitat del seu partit:

"I direm sempre la nostra, i per això incomodem. Incomodem els que se situen als extrems. Que estan molt còmodes als extrems, s'hi viu molt bé un extrem contra l'altre, i no en volen sortir. Incomodem els qui practiquen el populisme o els qui surten negociats de casa. D'aquells que surten negociats de casa i trucant a la porta de Madrid ja han deixat pel camí no sé quantes renúncies, dient: 'No, és que això no ens ho acceptaran!' Home, que ho diguin ells! No ho diguem nosaltres!"

A part d’aquesta cleca a Esquerra (qulificada pels de Junqueras de “supremacisme malaltís”), va ser interessant el fet que Puigdemont va reivindicar-se com el líder d’una formació que aspira a arribar a tothom des del centre, contra els extrems, i això val tant per a Aliança Catalana com per a Podem, formacions que va qualificar sense anomenar-les d'“arquitectes del caos” en contraposició de Junts, “manobres de l’esperança". Hi havia un deix convergent en la posició que va presentar com a centrada, possibilista i, simultàniament, tan exigent amb Madrid que el PSOE no pot donar per fet els seus vots.

El president a l’exili no pot baixar de Prats de Molló, perquè encara no està amnistitat, mentre el president Salvador Illa és a la Xina on ahir es va reunir amb representants de l’empresa Huawei i aquest matí amb representants de la Cambra de Comerç xinesa, amb qui ha parlat d'aconseguir una relació comercial més intensa. També hi ha un deix pujolista en aquesta sortida per anar a captar inversions, tot i que a Pujol sovint se li obrien les portes de les més altes instàncies polítiques dels països que visitava.

Per cert, notícia: Illa ha apujat el to amb Sixena. Ha dit al president de l’Aragó que “hauria d’agrair al MNAC i a les persones de Catalunya que van salvar aquestes obres fa molts anys perquè, si no, avui no hi serien”. I és que tècnics de l'Aragó entren avui al MNAC per analitzar l’art de Sixena.

Bon dia.