L'Anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tot preparant la tornada de Puigdemont'

La corrupció continua amenaçant el govern de Pedro Sánchez. La Guàrdia Civil ha elaborat un informe en què Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, apareix com l’enllaç entre el govern espanyol (concretament del ministre Ábalos, que era el de Transports) i l’empresa constructora Acciona. 

En concret, Acciona hauria pagat a Servinabar un 2% de les adjudicacions d’obra. I aquesta empresa, Servinabar, rebia d’Acciona el 75% dels seus ingressos. Diu l’informe que Cerdán va pagar un pis amb diners de la trama de comissions. Què en sabia Pedro Sánchez, quina responsabilitat tenia si no ho sabia? Recordin que Cerdán ja és a la presó, que Ábalos és investigat i que tots dos van ser secretaris d’organització del PSOE.

Aquest matí Sánchez ha hagut de contestar la pregunta de Feijóo al Congrés sobre aquest cas de corrupció. Com que Rajoy va caure amb una moció de censura per la corrupció, Feijóo no s’ha estat de recordar a Sánchez que quan va tenir lloc aquella moció de censura que li va donar la presidència del govern, Sánchez es va presentar com a regenerador. Avui Feijóo ha volgut tastar el regust de la venjança: “La claveguera és Ferraz i vostè l'ha portat a la Moncloa. La seva moció de censura no va ser contra la corrupció, va ser per a la corrupció de la seva quadrilla. Faci el que vulgui amb el seu partit, senyor Sánchez, però no convertirà Espanya en una claveguera”.

Però Sánchez no ha contestat a Feijóo. De fet, ja fa temps que Sánchez no contesta res, aquí ja ningú no contesta res, i com a tota resposta s’ha limitat a parlar-li de Mazón i de la privatització de serveis en les comunitats governades pel PP.

Després ha preguntat Miriam Nogueras, de Junts, que ha qualificat d’engrunes el 0,1% de dèficit més que l’Estat permetrà a les autonomies. Sánchez ho ha aprofitat per treure pit de l’amnistia i del tercer punt de l’informe a favor de l’amnistia de què va informar l’advocat general de la UE la setmana passada: “I la tercera, que es produeix en un context –i cito això textualment– de reconciliació real de la societat catalana. Això és el que està fent el govern per Catalunya, per Espanya i per Europa. Fomentar la convivència i la cohesió”.  

No sortim de l’argumentari de partit, sense importar que les paraules no s'ajustin als fets. La reconciliació real consistiria en acordar un referèndum d'independència. 

Mentre això passava a Madrid, al Parlament també hi havia sessió de control del Govern. S’ha estrenat preguntant al president Illa la diputada de Junts, Mònica Sales, que, a proposta de Carles Puigdemont, s’ha convertit en la nova presidenta del grup parlamentari de Junts. El fins ara president, Albert Batet, passa a ser mà dreta de Puigdemont en qüestions d'estratègia i de campanya electoral. Aquest matí un dirigent de Junts ens comentava que aquests canvis al grup parlamentari responen a la lògica de la tornada de Puigdemont, que veuen més a la vora precisament per aquests pronunciaments de la Unió Europea. Però afegia: el fet que Puigdemont tornés aviat no significaria que Junts li votés els pressupostos a Pedro Sánchez.

Bon dia.