L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El PSOE utilitza Rosalía per lloar Pedro Sánchez'
"Punt de vista: quan tries escoltar Rosalía perquè la resta és un circ". No sé si a l'artista li farà cap gràcia tenir Pedro Sánchez d’acompanyant. Però aquest és el material amb què es fa la comunicació política avui. Allò de “política és pedagogia” fa molt de temps que va passar a la història
La setmana acaba amb Mazón demanant temps per fer una reflexió.
Si ho diu sincerament, és molt greu. Perquè si per entendre què pensa la gent d’ell va necessitar que l’insultessin davant de tothom en l’acte de dimecres a València, on ha viscut fins ara? Es creia les seves pròpies mentides? Creia que tothom era com els 160 càrrecs que va reunir perquè l’aplaudissin? Creu que la gent només veu els toros d’À Punt mentre milers de valencians es manifesten al centre de la capital? Ho diu per guanyar temps i assegurar-se, finalment, una sortida personal (judicial) i professional, perquè ja ha vist que fins i tot els seus li han posat el dit polze cap avall.
La presidència de Mazón és una podridura al cor del PP que fa un any que dura perquè Feijóo no ha tingut l’autoritat necessària per fer-lo plegar el primer dia. Potser va pensar que 229 morts per gestió negligent eren una crisi gestionable amb les mentides habituals.
A sobre, el PP no pot amb Pedro Sánchez. Els estrategs de Feijóo van tenir la brillant idea de fer comparèixer el president espanyol en la comissió d’investigació del Senat sobre la corrupció al PSOE. Sánchez en va sortir prou ben parat, gràcies a la seva habilitat i a la matusseria dels populars. Sánchez entomava les preguntes i eternitzava les respostes, desviava l’atenció, marejava els senadors, menystenia la comissió fent el titular per als mitjans: “Això és un circ”, va dir i repetir, i avui és a totes les portades. Fins i tot va estrenar ulleres per donar la imatge d'home seriós davant les acusacions. I el PSOE n’ha tret pit amb aquest missatge a les xarxes:
Un missatge que ve a dir que estiguem tranquils, que Sánchez en sap molt d’anar pel món i no l’enganxaran fàcilment.
Sánchez va guanyar, sí, però el sistema democràtic va perdre. Té un secretari d'organització del PSOE a la presó i un altre d'imputat. El seu xòfer del Peugeot està gravat parlant de putes, de diners, de regals. Però ahir va escapolir-se de donar qualsevol explicació que el pogués comprometre, perquè els altres no en saben més. I, com a apoteosi del seu triomf final, el seu partit el presenta com la música celestial de Rosalía davant els genets de l’apocalipsi popular, que només saben cridar.
This browser does not support the video element.
Ja veuen el text del vídeo, que diu: “Punt de vista: quan tries escoltar Rosalía perquè la resta és un circ”. No sé si a l'artista li farà cap gràcia tenir Pedro Sánchez d’acompanyant. Però aquest és el material amb què es fa la comunicació política avui. Allò de “política és pedagogia” fa molt de temps que va passar a la història.
Bon dia.