L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rei demana respecte per la justícia. Aquí van algunes idees'

Ahir hi va haver una reunió a Barcelona entre el ministre Bolaños, el número tres del PSOE, Santos Cerdán, i Jordi Turull i Miriam Nogueras per part de Junts. No van arribar a l’acord final sobre el text de la llei d’amnistia. No és clar que hi arribin la setmana que ve, un cop hagin passat les eleccions gallegues, però tampoc és impossible. Fonts de Junts creuen que hi ha una part del PSOE disposada a un canvi en el text i una altra partidària de no tocar res més, i que és qüestió de veure quina acaba sent més influent. En tot cas, ara mateix continua la incertesa, perquè ja sabem que Junts acostuma a portar les negociacions fins al límit.

El rei dona suport als jutges en ple pols per l'amnistia

Mentrestant, ahir el rei Felip de Borbó va venir a Catalunya, a presidir l’acte de lliurament de diplomes als nous jutges. I en el seu discurs va dir algunes obvietats però que en l’actual context només es poden interpretar com un suport als jutges que s’estan oposant a l’amnistia. Quan dic obvietats, vull dir expressions com ara: “Sense una justícia independent, no hi hauria veritablement el concepte d’una comunitat democràtica”. Qui pot discutir això? Sense una justícia independent no hi ha democràcia. Però ¿algú creu que a Espanya la justícia és independent? I, per tant, el sil·logisme surt sol: si sense una justícia independent no hi ha democràcia, i a Espanya la justícia no és independent, ¿hi ha democràcia a Espanya? Des del 2014, quan hi va haver la consulta del 9-N, que va acabar amb el president de la Generalitat a judici, els jutges han sublimat aquell concepte d’un president del Suprem que va dir que el basament últim de l’estat de dret és la unitat d’Espanya. 

Perquè, posats a dir obvietats, Felip VI hauria pogut dir que cal observar un respecte absolut per la presumpció d'innocència, que la justícia no es pot fer servir per perseguir adversaris polítics, que cal denunciar els polítics que reconeixen que controlen els tribunals per les portes del darrere, que els jutges no haurien de reactivar causes (com la del Tsunami) quan veuen que ve una amnistia, que els jutges no poden enviar més de dos anys a presó preventiva ciutadans que després han hagut de deixar anar sense càrrecs perquè no els poden provar res, com Sandro Rosell. O que els han escorcollat casa seva amb les càmeres a la porta, han estat encausats nou anys, i al final, el jutge arxiva la causa perquè “no hi ha base per apreciar cap indici de delicte” com Oleguer Pujol. El rei hauria pogut dir que el primer manament de la justícia és actuar quan hi ha indicis clars de delicte. Com és que no troben M. Rajoy? Com és que les víctimes de la policia patriòtica del ministre Fernández Díaz i del president Rajoy no han aconseguit que els jutges obrin cap causa per perseguir els autors de la guerra bruta policial?

Quan el rei demana respecte als jutges, ¿demana respecte o demana por? Perquè la justícia es guanya el respecte quan demostra amb fets que la llei és igual per a tothom i que en democràcia no hi té cabuda el dret penal de l’enemic.

Bon dia.